Marc Gasol fitxa pels Lakers
Marc Gasol defensarà la samarreta dels Lakers, la llar de Magic i Bryant
D’alguna manera, Marc Gasol (35) avança ara un pas més en la seva revisió del passat.
Vet aquí un self-made-man :un home fet a si mateix. Caldrà explicar-se.
El 2006 el Barça descartava Marc Gasol. Eren coses de Dusko Ivanovic, llavors el tècnic blaugrana, que li retreia “el sobrepès”.
–No vaig arribar a pensar mai que Marc Gasol es convertiria en el pivot que és avui –admetria Ivanovic a La Vanguardia vuit anys més tard, quan entrenava el Panathinaikós.
La història es coneix: menyspreat per Ivanovic, Marc Gasol se n’aniria cent quilòmetres al nord, a Girona, cedit a l’Akasvayu. Allà emprendria el vol, consolidant-se com un pivot alt de prestigi mundial que acabaria aterrant, dos anys més tard, a l’NBA.
REIVINDICACIÓ Després d’esborrar diversos greuges en la seva carrera, el mitjà dels Gasol jugarà al club més famós del món
I, llavors, un altre greuge. El 2007, Marc Gasol havia estat draftejat pels Lakers en segona ronda, en la posició 48a (aquell mateix any, Rudy Fernández era escollit al lloc 24è: va acabar a Portland).
El que va passar és que els Lakers no el van voler. I tampoc els Houston Rockets, un altre club amb pedigrí els tècnics del qual li penjarien a Marc Gasol un malnom: man boobs (significa home amb pits, i feien referència al seu tors flàccid).
D’un descart al següent, Marc Gasol desembarcaria el 2008 als Memphis Grizzlies, llavors un conjunt menor els colors del qual, fins aquell mateix any, havia defensat Pau Gasol, el seu germà gran (curiós gest del destí: Pau Gasol aniria llavors a parar als Lakers).
A Memphis, terra d’Elvis Presley, ja sí: definitivament, Marc Gasol es va fer fort.
Tot el que va venir a continuació és ben sabut: el procés de creixement interior amb els Grizzlies –tots creixerien, tant el pivot com el club–, els èxits amb la selecció espanyola a l’estiu, el tumultuós traspàs a Toronto el febrer del 2019 i el meravellós tancament d’aquell curs, quan es va posar l’anell de l’NBA.
Fins i tot la transformació física: fa uns mesos, en plena pandèmia, Marc Gasol reapareixia a les xarxes socials en un estat de forma sorprenent, molt fibrós, producte de l’activitat aeròbica i la revisió dietètica.
No tornaran a dir-li man boobs. (...)
Arribats a aquest punt, ja només li faltava un pas més per assolir l’excel·lència: els Lakers.
Els motius també són ben coneguts. Aquest és el territori del showtime, la llar de Wilt Chamberlain, Kareem Abdul-Jabbar, Earvin Magic Johnson, Shaquille O’Neal, Kobe Bryant i, avui, LeBron James.
I també, el de Jack Nicholson, Will Ferrell, Kendall Jenner, Beyoncé i Jay-Z, espectadors habituals, amb freqüència a peu de pista, de vegades pressionant els àrbitres.
En essència, els Lakers són el súmmum de l’NBA, màrqueting perfecte per a tot allò que ven la lliga: títols (els Lakers en sumen 17, tants com els Celtics, tots dos més que ningú), espectacle (l’sky-hook de Jabbar, les assistències de Magic, el rap d’O’Neal, el tir en suspensió de Bryant...), glamur i diners (el 2019, un aficionat va guanyar 100.000 dòlars, uns 85.000 euros, després d’anotar un tir des de mitja pista durant un descans).
Tot això ha llegit Marc Gasol. Ho ha llegit i ho compra.
I ho compra, fins i tot, assumint pèrdues.
Marc Gasol abandona el fred hub tecnològic de Toronto –la ciutat canadenca ja ha amortitzat el títol de 2019– i renuncia a sous més sucosos –la llista de pretendents era notable– per, durant els dos pròxims anys, entrar a l’espai del showtime, allà on l’esperen LeBron James i Anthony Davis (si es queda), segons els experts, dos dels jugadors més determinants de l’era contemporània.