Trump cedeix i autoritza la transició cap a l’era Biden
El president insisteix malgrat tot en les denúncies de frau i adverteix que guanyarà
La transició presidencial pot començar. Més de dues setmanes després que Joe Biden fos proclamat vencedor de les eleccions presidencials dels EUA, l’agència administrativa del Govern va certificar ahir la seva victòria i va posar a la seva disposició els recursos federals per preparar el relleu. El tràmit estava bloquejat per la negativa de Donald Trump a acceptar la seva derrota, però la pressió dels republicans ha acabat per convèncer-lo per donar llum verda al procés. “Continuarem lluitant”, va tuitejar.
Com si els intents de Trump de sabotejar el resultat electoral no anessin amb ell, Biden va presentar els nous rostres que representaran el seu país davant el món i vetllaran per la seva seguretat, “un equip que s’assembla a Amèrica” amb més dones, més membres de minories que l’actual, amb sòlides credencials.
Entre els nomenaments figuren el nou secretari d’Estat i la representació davant l’Organització de Nacions Unides (ONU), dos dels càrrecs que més interessen a la resta del món, la targeta de presentació de la nova administració. Janet Yellen, expresidenta de la Reserva Federal, és l’escollida segons The Wall Street Journal per dirigir el Tresor. Tot i que l’ala progressista del partit reclamava el càrrec per a la senadora Elizabeth Warren, ahir a la nit va aplaudir l’elecció.
Antony Blinken, exsotssecretari d’Estat (2015-2017) és el seu elegit per al càrrec de secretari d’Estat. Linda Thomas-Greenfield, diplomàtica de carrera, afroamericana, serà la nominada per al càrrec d’ambaixadora davant l’ONU amb rang ministerial. Alejandro Mayorkas serà el primer llatí i immigrant nominat per a secretari del Departament de Seguretat Nacional, on va treballar com a número dos amb Barack Obama. L’exdirectora adjunta de la CIA Avril Haines serà nominada com a directora d’Intel·ligència Nacional i serà la primera dona al capdavant d’aquest dossier. Jellen seria, per la seva part, la primera dona en ser nomenada per a secretària del Tresor.
Els perfils del nou equip de política exterior i seguretat nacional de Biden són el senyal definitiu que l’aïllacionisme de Trump s’acosta al seu final. Potser també l’anunci d’alguna cosa més que la tornada al multilateralisme, una possible ruptura fins i tot amb la diplomàcia de l’era Obama per passar a defensar actituds intervencionistes.
Pertanyent a una família de diplomàtics, Blinken és un nom de capçalera en els cercles demòcrates de política exterior i ha treballat dues dècades al costat de Biden (primer com a assessor en el comitè d’Exteriors del Senat i després com a assessor de seguretat nacional quan era vicepresident), el que garanteix als seus interlocutors internacionals que serà una bona línia directa amb el president.
Obama el va elevar a sotssecretari d’Estat al final del seu mandat, un temps en què es va mostrar més partidari de l’acció que el mateix president, per exemple a Síria. Guitarrista en les seves estones lliures, francòfil i francòfon, Blinken és un ferm defensor de les aliances i afirma que Europa ha de ser l’aliat per defecte dels EUA a l’hora d’emprendre reptes globals.
En vista de les declaracions més recents de Blinken, l’estratègia cap a la Xina pot ser el primer terreny en què Biden busqui la col·laboració europea. En una tribuna de premsa provocadorament firmada amb l’ideòleg neocon Robert Kagan, Blinken ha criticat l’aïllacionisme de Trump i ha defensat una tornada a una política internacional més activa. “Hem après que el món no es governa sol”, i si els EUA “abdiquen” del seu paper en el disseny de les normes i institucions internacionals d’altres aprofiten per
“fer avançar els seus interessos i valors, no els nostres”, escrivien fa un any a The Washington Post.
L’elecció de Thomas-Greenfield per al càrrec d’ambaixadora davant les Nacions Unides, una veterana del servei diplomàtic dels Estats Units que ha treballat a quatre continents, és en primer lloc un senyal al món sobre el canvi d’actitud de Washington cap a l’organisme internacional, que Donald Trump ha provat de minar des de tots els fronts, tant políticament com econòmicament.
A nivell intern, l’aposta per una diplomàtica de carrera és un reconeixement per al cos diplomàtic, menystingut i esquivat en els últims anys pels dos secretaris d’Estat que ha tingut Trump, tant Rex Tillerson, un antic executiu d’Exxon que menyspreava els funcionaris, com el seu successor, Mike Pompeo, que ha renunciat a defensar els empleats del Departament d’Estat dels atacs i represàlies polítiques de la Casa Blanca.
També l’elecció de Mayorkas és altament simbòlica. “Quan era molt jove, els EUA ens van donar refugi a mi i a la meva família”, va recordar ahir el nominat per dirigir el Departament de Seguretat Interior. Nascut a l’Havana fa 60 anys, Mayorkas és fill d’un cubà descendent de sefardites i una romanesa jueva que va fugir de l’Holocaust i va trobar refugi a Cuba. Oposats al castrisme, la seva família es va exiliar als EUA quan ell era un nen.
Ahir va definir la seva missió en termes molt diferents de la visió dels últims responsables del departament: no només protegir tots els nord-americans sinó “també aquells que fugen de persecucions a la recerca d’una vida millor”. Amb l’actual administració, a més de blindar-se contra la immigració il·legal, els EUA van tancar les portes als demandants d’asil i a la immigració
Blinken, un defensor de les aliances, dirigirà el Departament d’Estat; Yellen, possible secretària del Tresor
laboral per vies legals, abans de la pandèmia. Biden s’ha compromès a tornar a rebre refugiats i treballar amb els països de l’Amèrica Central per regular els fluxos de persones. Mayorkas és a més l’arquitecte del DACA, el programa de protecció per a sensepapers que van arribar de nens amb els seus pares als EUA, un programa que Trump ha provat sense èxit d’eliminar.
L’advocat ha estat confirmat tres vegades pel Senat per a diferents càrrecs, la qual cosa hauria de facilitar el seu nomenament igual com en el cas de Blinken, una opció més segura que Susan Rice, exambaixadora davant l’ONU que Biden també va considerar. Els republicans podrien haver torpedinat el seu nomenament pel seu paper en la crisi de l’ambaixada a Benghazi.
Com s’esperava, Biden també marca distàncies amb l’Administració Trump en el terreny del clima per deixar enrere l’era del negacionisme. L’ex-secretari d’Estat John Kerry, que va fer campanya per ell, serà el nou enviat presidencial especial per al Canvi Climàtic i serà membre del Consell de Seguretat Nacional.