La Vanguardia (Català)

REOBERTURA CAUTELOSA DE LA RESTAURACI­Ó

Un 70% dels establimen­ts reobren amb la supervivèn­cia com a objectiu principal

- Luis Benvenuty Barcelona

Els bars i restaurant­s catalans van poder reobrir ahir amb molta cautela després de cinc setmanes tancats per les restriccio­ns imposades per evitar el contagi de la Covid-19. Un 70% de la restauraci­ó va obrir readaptant l’oferta a l’horari de tancament (21.30 h) i compensant la limitació d’aforament a l’interior amb més taules a les terrasses.

Cuines non-stop, plats nous, horaris nous, postres a compte de la casa, vermuterie­s traient-se de la màniga plats combinats, bars que havien estat de tapes vespertine­s fent el salt als esmorzars de forquilla... Res espavila tant com la gana.

Toni Varón s’està encomanant als matins, “i també als migdies”. Els dies de cada dia les millors hores de la petita vermuteria Nostàlgic, al carrer Viladomat, sempre havien estat les del vespre. “Ara obro tot el dia, servint esmorzars i plats especials, una espècie de menú que estic improvisan­t... La mecament va especialit­at eren les conserves, les bombes, les croquetes..., però ens hem de reinventar! I, com que el propietari del local s’està portant bé amb mi, si la gent respon, potser sobreviuré i me’n sortiré”. A més a més, Varón va estrenar ahir terrassa, cinc taules noves a la calçada, flanquejad­es per unes barreres de formigó groc cridaner. “Sí –mussita–, estaria bé poder-la arreglar una mica, sobretot ara que ve el fred...”.

Els restaurado­rs estan decidits a sobreviure, i se les estan empescant per aprofitar la reobertura i esgotar fins a l’últim minut, fins a l’últim esforç. Segons el Gremi de Restauraci­ó de Barcelona, malgrat les dures restriccio­ns d’aforament i el toc de queda, un 70% dels establimen­ts de la ciutat van reobrir ahir després d’un tande cinc setmanes.

Els de la casa de tapes i racions Maleducat no van obrir ahir, i probableme­nt tampoc no obriran avui, però demà segur que sí. Estan ultimant els seus nous esmorzars de forquilla. “A partir d’ara obrirem als matins –expliquen des del carrer Manso–; hem d’aprofitar totes les hores que podem estar en funcioname­nt. El toc de queda s’ha carregat les canyes i tapes d’última hora. Ens he, de reinventar. No sabem quant durarà tot això. La veritat és que no ens havíem pensat mai que acabaríem així, però...”.

A la mateixa illa, al seu celler, Rafael Jordana explica que abans de l’últim tancament sempre tancava de cinc a set de la tarda, i els diumenges també. “Ara obrirem cada dia, del matí a la nit. Hem de donar-ho tot... Miri, en les administra­cions no tenen ni idea de què és portar un negoci, però jo he de mirar la part positiva. Vaig aprofitar el tancament per operarme de varius, i ara el que és positiu és que per primera vegada a la vida seré a casa, amb la família, a les deu de la nit”.

I una illa més amunt, al restaurant Quetzal, adopten la jornada intensiva: cuina non-stop d’una a dos quarts de deu. “Si la gent vol menjar –diu el mexicà–, li donarem menjar, encara que sigui a l’hora de berenar”.

I la ciutadania, farta del regust del cartró dels vasos de plàstic recolzada en una cantonada, va voler gaudir de les terrasses, sobretot de les que regalaven algun raig de sol. La ciutat berenador ja estava sent molt carregosa. El que pas

ALEGRIES SENSE EUFÒRIES

La gent celebra la reobertura del sector, però es mostra més cauta que a l’estiu

NOVES ESTRATÈGIE­S

Les vermuterie­s ofereixen ara plats combinats a l’hora de dinar

sa és que l’alegria de la gent ara no és tan exultant com en la primera desescalad­a. En aquests moments, almenys ahir, la gent es mostra més cautelosa, mesurada i desconfiad­a que a començamen­ts d’estiu, gràcies a Déu. “A veure quant dura..., perquè, si la gent no fa bondat, ja veuràs la tercera onada!”. “Jo n’estava fins al capdamunt de beure cafè en vasos de plàstic assegut en un banc”. “Bé, almenys tornem a tenir un lloc per fer pipí”.

A més a més, Barcelona continua funcionant a mig gas. Els restaurado­rs no troben a faltar només els turistes. Molta gent continua en ERTO, molta gent continua teletrebal­lant... Falten tants dependents i oficiniste­s! I això es nota moltíssim a l’hora de dinar i de l’afterwork. La situació del sector encara és molt delicada. Els restaurant­s que sempre havien viscut dels sopars són els més reticents a reobrir. No els surten els comptes.

Kate Preston explica que estan alleugerin­t les cartes, potenciant els plats de temporada, comprant el gènere a poc a poc perquè no sobri res, ventilant tant les dependènci­es dels establimen­ts que alguns clients es queixen del fred... “Nosaltres tenim vuit restaurant­s a Barcelona –detalla aquesta empresària–. Però només en reobrim tres, a la zona del Born, al carrer Tuset i a la rambla Catalunya. Els cinc del Gòtic els mantenim tancats ara per ara. Les reoberture­s no van malament. Almenys hi ha força afluència, i servim molts menús. Però, de fet, així es fa molt poca caixa. Quan de debò es treballa bé és a la nit... Però amb aquests horaris i, sobretot, aquests lloguers només pot tirar endavant una família. Si has de pagar sous, és molt difícil. O sigui que ja veurem què passa. De tota manera, avui estem més il·lusionats que ahir”.

Són decisions molt complicade­s, intervé Anna Matamala, de la històrica cafeteria Moka, a la Rambla. “Estem pensant a obrir per Nadal, quan es pugui disposar de la meitat de l’aforament interior, quan vegi que podem perdre menys diners oberts que tancats. Però es fa molt difícil prendre una decisió. Si fiques la pota, enfonses l’empresa, però, si no fas res, la deixes morir”.

Els gimnasos també viuen moments difícils. Ramón Canela, director i fundador de la cadena de gimnasos Dir, diu que els seus socis estan tornant amb ganes. “A les sis del matí, al de la Diagonal, ja n’hi teníem una desena”. I les reserves de pàdel, completes, i a mesura que avançava la jornada es van anar cobrint a poc a poc les activitats dirigides. “Però les administra­cions estan generant molta incertesa, i això provoca baixes. Per això estrenem un abonament setmanal. La gent no paga un mes si no està segura que estarem oberts”.

DECISIONS DIFÍCILS “Reobrir no és tan fàcil: pots acabar d’enfonsar la teva empresa”

UN ALTRE SECTOR QUE ES RENOVA Els gimnasos Dir ara ofereixen un abonament setmanal per evitar la incertesa

 ?? ÀLEX GARCIA ??
ÀLEX GARCIA
 ?? ÀLEX GARCIA ?? El sol, el millor aliat. Malgrat el descens de les temperatur­es, ahir va brillar el sol, i la ciutadania en va gaudir a les terrasses
ÀLEX GARCIA El sol, el millor aliat. Malgrat el descens de les temperatur­es, ahir va brillar el sol, i la ciutadania en va gaudir a les terrasses
 ?? ÀLEX GARCIA ?? Molts negocis demanen que els deixin dignificar les noves terrasses
ÀLEX GARCIA Molts negocis demanen que els deixin dignificar les noves terrasses
 ??  ??
 ?? ÀLEX GARCIA ?? La gent tenia ganes que tornessin a servir en condicions i dinen en aquest restaurant del Poblenou
ÀLEX GARCIA La gent tenia ganes que tornessin a servir en condicions i dinen en aquest restaurant del Poblenou
 ?? ÀLEX GARCIA ?? El gimnàs BDIR, al carrer Enric Granados, ahir
ÀLEX GARCIA El gimnàs BDIR, al carrer Enric Granados, ahir

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain