Catalina Corró
Nedadora
Vuit mesos després de la tercera operació per extirpar-li un tumor cerebral, la mallorquina Catalina Corró (25) s’ha proclamat bicampiona d’Espanya de natació. Un premi a la perseverança i la superació.
Al costat de la definició de resiliència (“Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ser afectat per pertorbacions o interferències”) el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans hi hauria de posar la imatge de Catalina Corró.
Per a aquesta nedadora pertinaç nascuda a Inca (Mallorca) fa 25 anys, les pertorbacions, prou obstinades, han estat tres operacions d’un tumor cerebral en quatre anys; l’última, al març, a les portes de la crisi sanitària del coronavirus. El 9 de març la intervenien per tercer cop a Palma els doctors Jon i Javier Olabe. I, vuit mesos després, aquest cap de setmana passat, Cata –com la coneixen al CN Sabadell i al món de la natació– tornava a competir en proves estatals i pescava nou medalles, incloent-hi dos títols de campiona d’Espanya, en els 400 m estils –la seva especialitat– i els 200 m papallona.
–Està bé, però em queda força feina per fer, malgrat que puc nedar ràpid. Al meu nivell anterior em costarà d’arribar-hi més que altres vegades –s’excusa la mallorquina, corroborant el que havia apuntat uns segons abans a aquest diari:
–Era una persona molt exigent amb mi mateixa, i ho continuo sent, però ara no em flagel·lo tant quan les coses no em surten bé, perquè he après a divertir-me més: a les curses, les proves, els entrenaments...
Abans i després. Març del 2017, octubre del 2019 i març del 2020. Les seves tres visites al quiròfan. I ara, vuit mesos després, la llum. Dues vides en una. “He après moltes coses aquests tres anys. A tenir paciència. Jo era molt impacient. A saber fins on pot arribar el meu cos. I una altra: a assumir el moment que estàs passant, bo o dolent, acceptar-lo i capgirar-lo”.
El malson va començar el març del 2017. “Feia força temps que no era gaire constant entrenant-me –recorda–. Tenia dies bons i alguns molt molt dolents. Després vaig tenir episodis d’epilèpsia d’absència”. El seu cos es quedava inert uns segons, sense consciència. “Van buscar d’on podia venir, i per rutina, i perquè a la meva mare l’havien operada d’un tumor al cap, em van fer un TAC i m’ho van trobar”. No li van acabar d’extirpar tot el tumor per no causar-li danys irreparables, i allò va tornar a créixer.
–Sabia que em tocaria operar-me una altra vegada, segons m’havien dit. Però el que havia de créixer en cinc anys ho va fer en tres mesos i mig, i van decidir que era millor treure el focus del qual sorgia el tumor.
Així, el 9 de març va tornar a la sala d’operacions (espera que sigui l’últim cop). “En principi, una vegada extreta l’arrel i un trosset del cervell que és d’on creixia, està força assegurat que no tornarà a créixer. Però sempre queda la incertesa. Espero que no”.
Cata, tan menuda amb el seu 1,69, i tan enorme. Amb Álex López, director tècnic del CN Sabadell, i de Casti, José Antonio del
Castillo, extècnic de la Federació Espanyola ara a Can Llong, es va posar a treballar per tornar a l’elit. “En quatre mesos m’han operat dues vegades, això triplica els passos a fer. Abans, en dos o tres mesos podia estar en forma; ara en necessito sis”.
En vuit mesos ha tornat a una competició estatal (de piscina curta), i tot i que els cronos són lluny de les seves millors marques, els resultats són prou esperançadors, fruit d’una feina i una tenacitat sobrehumanes. Exagerat? Llegiu com és un dia de cada dia de Corró, que compagina natació i els estudis de 3r de Medicina a la UAB:
–Em poso a entrenar-me a les 6.30 h fins a les 10 h. Després estudio. Com que no puc assistir a la majoria de classes, ni presencials ni en línia, estudio a casa tres o quatre hores, i alguns dies vaig al Parc Taulí a fer les pràctiques. Gairebé sempre vaig per darrere del temari i m’he de posar al dia. Després dino i a la tarda torno a entrenarme, de 3.30 h fins a les 7 h o 7.30 h. Arribo a casa, estudio mitja hora, o una hora, sopo i a dormir.
Extenuant. Vuit hores diàries d’entrenament i quatre o cinc d’estudi.
–Sí, una vida frenètica. Hi ha dies que el meu cap diu prou i descanso una mica d’estudiar o faig un entrenament més suau... És una rutina que no costa tant quan ets a dins; el suplici és tornar-hi –justifica.
A més, segons Corró, com més canya, més rendiment: “Vaig entrenant-me millor quan puc compaginar bé els estudis amb la natació. Jo dono més pes als estudis perquè estudiar em porta a ser més bona nedadora. Al final, Medicina és una carrera on poses molta disciplina, responsabilitat, sacrifici, moltes hores... Les coses que he après amb la natació me les emporto a l’estudi, i al revés”.
La idea de Corró és ser cirurgiana, però no ha decidit en quina especialitat. “M’agradaria ser al quiròfan. Potser per totes les vegades que hi he anat...”, diu de broma. “Si als meus futurs pacients els puc tornar un trosset del que han fet per mi, ja em puc morir tranquil·la”, comenta agraïda. Abans cirurgiana que olímpica, doncs? –Aniré a les proves per obtenir la mínima. Però no és l’objectiu, ni hem preparat res. No puc fer les millors marques personals sense estar en forma, i menys una mínima olímpica... –es descarta pràcticament per als Jocs de Tòquio.
Seria un miracle arribar a la primera prova de selecció, a Castelló el 5 i 6 de desembre, i aconseguir una de les dues places en els 200 i els 400 estils, les seves millors especialitats.
–Si et soc sincera, ni sé les marques que hauria de fer. Imagina’t si no em poso pressió...! Un altre any les hauria mirades 40 vegades.
TRES ANYS DE LLUITA “He après moltes coses aquest temps: a tenir paciència, a conèixer el cos, a assumir...”
EL SOMNI DE SER CIRURGIANA “Si puc tornar als pacients un trosset del que han fet per mi, ja em puc morir tranquil·la”