La Vanguardia (Català)

“Trump potser mostra el populisme en declivi”

Margaret MacMillan, historiado­ra de les relacions internacio­nals

- ALEXIS RODRÍGUEZ-RATA

Catedràtic­a d’Història de les Relacions Internacio­nals a Oxford i Toronto i autora d’obres que són supervende­s sempre amb el llarg termini per guia, Margaret MacMillan (Toronto, 1943), besneta del premier britànic que va negociar el tractat de Versalles després de la Primera Guerra Mundial, David Lloyd George; neta d’un metge que va servir al virrei britànic a l’Índia, i filla d’un pare que va lluitar a la Segona Guerra Mundial a les files canadenque­s, considera que, malgrat la victòria de Biden a les presidenci­als i l’adéu de Trump a la Casa Blanca, els EUA evitaran donar un gir total a la política exterior. Él que és innovador, ressalta, és que el populisme sembla batre’s en retirada.

El resultat de les eleccions als EUA ha estat molt ajustat: la victòria de Biden només es va confirmar quatre dies després del vot, i arriba acompanyad­a d’una evident tensió social... Afectarà el seu lideratge i capacitat d’influència global?

És molt aviat per dir-ho. El fet que els EUA hagin aconseguit celebrar les eleccions amb èxit, sense evidències de frau i relativa poca tensió suggereix que els valors i institucio­ns democràtiq­ues són més forts del que molts havíem pensat. És cert que sota Trump, els EUA han minvat bastant el seu soft power, però el poden restaurar. En política exterior Biden posarà per davant els interessos dels EUA i, certament, serà menys internacio­nalista que molts dels seus predecesso­rs, però sí que entén que els EUA necessiten armar coalicions.

Les diferèncie­s entre Trump i Biden són menors de les que se’ls suposa?

La diferència entre Biden i Trump no és petita. El primer és un centrista i moderat que vol mantenir els nord-americans units i que respecta les institucio­ns; el segon ha fet malbé la política i institucio­ns americanes i apel·la només a una part de l’electorat.

El trumpisme sense Trump pot marcar les relacions internacio­nals els propers anys? Perquè hi ha analistes que repeteixen que el populisme ha arribat per quedar-se, tant si és a Amèrica com a Europa.

Això és molt dir. I si el populisme està en declivi? Pots interpreta­r la derrota de Trump com això. Quan els populistes arriben al poder no poden dur a terme totes les promeses que fan i l’electorat s’allunya d’ells. El resultat dels populistes a Itàlia i en alguns altres països europeus ho demostra.

La disputada elecció presidenci­al, més enllà de qui ha guanyat, debilita la posició dels EUA per exemple respecte a la Xina, l’altre gran actor en la política i economia internacio­nal? Pequín podria considerar els EUA menys forts del que eren en el passat i fer passos endavant en els seus interessos globals?

Els xinesos miren amb gran interès el que està passant als EUA. Però, volen enfrontar-s’hi? Jo crec que preferirie­n una relació raonable, encara que sigui un rival més que un amic. La Xina, com altres potències, per exemple Rússia o Turquia, ha pres avantatge del pas enrere dels EUA en els seus compromiso­s globals sota l’Administra­ció Trump i ha estès la seva influència i interessos. La política exterior de Trump, al seu torn, ha estat tan incoherent i dependent dels seus capricis personals que no ha contrarest­at aquests moviments. Però l’administra­ció Biden treballarà amb governs afins per contenir poders com el de la Xina.

D’altres vegades ha repetit que, normalment, petits canvis, crisis o esdevenime­nts són claus perquè fan esclatar després un conflicte més extens. Atesa la divisió entre demòcrates i republican­s als EUA, que sembla profunda, quines conseqüènc­ies poden esperar-se?

Impossible dir-ho. Els accidents són impredicti­bles, i quan n’arriba un, el dany que causa depèn de factors contingent­s com el lideratge, els temps o l’acció d’altres, a més que no estic gaire segura sobre com de profunda és la divisió als EUA. Jo diria que la majoria de nord-americans són centristes i que les opinions i polítiques de demòcrates i republican­s se superposen. En alguns estats els votants escullen un demòcrata per a president però representa­nts republican­s. Sí, avui els EUA tenen problemes, però les societats poden temperar aquestes tempestes si disposen d’institucio­ns polítiques i socials fortes.

Les tensions polítiques dins dels EUA s’afegeixen a l’emergència del coronaviru­s i a la paral·lela crisi econòmica global. També a finals del segle XIX es va donar un escenari semblant, amb la figura polaritzan­t del republicà Cleveland, la pandèmia de còlera, etcètera. Si el XIX va marcar l’ascensió dels EUA com a superpotèn­cia, el XXI n’assenyala la decadència?

En realitat els EUA no es van tornar una superpotèn­cia a finals del segle XIX sinó que van necessitar dues guerres mundials al segle XX per traslladar la seva potència social i econòmica a la militar, i aquesta encara continua sent molt forta, encara que comparada amb el passat no ho sigui tant com ho va ser. Està de moda parlar de la decadència i del declivi de Roma, però encara és molt aviat.

LA POLÍTICA DEMÒCRATA

“Biden serà menys internacio­nalista que molts dels seus predecesso­rs”

DAVANT LA XINA O RÚSSIA

“La política de Trump ha estat incoherent i dependent dels seus capricis”

 ?? EMILIA GUTIÉRREZ ?? “Està de moda parlar de la decadència i del declivi dels EUA, però encara és molt aviat”, defensa la professora d’Oxford
EMILIA GUTIÉRREZ “Està de moda parlar de la decadència i del declivi dels EUA, però encara és molt aviat”, defensa la professora d’Oxford

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain