Tabasco, el dilema de López Obrador
El president mexicà va desviar un riu cap als pobles de la seva infantesa per protegir la capital, Villahermosa, de les inundacions
Les desenes de pobles de l’estat petrolier de Tabasco afectats per les greus inundacions al sud-est de Mèxic, que ja han provocat més de 300.000 damnificats i vuit morts, tenen un indubtable valor sentimental per al president mexicà, Andrés Manuel López Obrador.
El veterà líder de l’esquerra mexicana va néixer fa 64 anys al poble de Tepetitán, a Macuspana, una àrea submergida en aquests moments després de la caiguda el mes passat de 475 mil·límetres d’aigua en només 14 hores en una zona creuada per sis enormes rius, cinc d’ells desbordats. Fins i tot es va inundar la vella botiga de queviures –ja abandonada– dels avis del president.
Al proper poble de Jalpa de Méndez, un altre municipi amb milers de damnificats, molts d’ells indígenes de l’ètnia chontal, s’elaboren les famoses botifarres de Tabasco, preparades amb xili i taronja amarga, que el president encarrega cada mes per no oblidar els gustos de la seva terra. Gran part d’aquest municipi es troba sota aigua. S’han inundat també altres comunitats chontal a Nacajuca, on López Obrador se’n va anar a viure als 25 anys amb la seva dona i fill, i on va coordinar la construcció de desenes de monticles de terra, inspirats en l’enginyera asteca, a fi de protegir els cultius dels chontal de les inundacions estacionals.
D’aquí ve la forta ironia del que López Obrador va confessar dilluns després d’una visita a Tabasco. Va donar llum verda per inundar precisament els municipis de Jalpa, Nacajuca i Macuspana i així evitar un desastre més gran a Villahermosa, la capital de Tabasco. “Vam haver d’elegir entre inconvenients”, va dir en una roda de premsa. “Es va tancar la comporta del riu Carrizal i (...) tota l’aigua de la presa va continuar pel riu Samaria, afectant les comunitats indígenes; hauríem tingut molts més afectats a Villahermosa”. Efectivament
a la capital de Tabasco, amb 850.000 habitants i la superfície edificada de la qual s’ha quadruplicat en els últims 50 anys, desenes de milers de persones viuen en 60 assentaments il·legals, construïts en zones altament exposades a les freqüents inundacions en un estat que té el 30% de l’aigua dolça de tot Mèxic amb menys de l’1,5% de la superfície nacional.
El model de creixement urbà a Villahermosa no és compatible amb la seva ubicació en una àrea on desemboquen dos enormes rius, el Grijalva i l’Usumacinta, adverteix el mediambientalista de Tabasco
Francisco Cubas. “On avui es veu una plaça comercial a Villahermosa, amb el seu Wal-Mart i el seus vips, és gairebé segur que abans hi va haver un aiguamoll o un vas regulador (terrenys que acumulen els excessos d’aigua en temporada de pluges)”, afirma. En les ultimes tres dècades, s’han destruït el 60% dels aiguamolls de Tabasco, les barreres de protecció natural davant les inundacions.
Previsiblement, la decisió de les autoritats de desviar l’aigua va desfermar una onada de crítiques. El president fins i tot ha estat acusat de sacrificar els pobles de la seva joventut per protegir un dels seus projectes insígnia, la refineria petroliera que es construeix a Dos Bocas, a 80 quilòmetres de Villahermosa. Sens dubte és una acusació amb càrrega política. La refineria ha estat objecte de crítiques constants al món empresarial i financer ja que suposa el desmantellament de la reforma energètica i privatització parcial de Pemex posada en marxa per l’expresident Enrique Peña Nieto.
Un funcionari de l’estat de Tabasco consultat telefònicament divendres després d’acompanyar el governador Adán Augusto López
–del partit del president, Morena– en una visita a les comunitats afectades, va assegurar que “la situació està controlada pels tres nivells de govern; no estan repartint diners de forma corrupta com fa 13 anys”, amb referència a la megainundació en Tabasco del 2007, que va afectar més d’un milió de persones. López Obrador va presentar llavors una demanda contra el govern de Felipe Calderón que va acusar d’obrir una comporta sense avisar la gent, una acusació que ara se li gira.
Encara que López Obrador defensa l’austeritat per eliminar pràctiques clientelars en el repartiment de fons, ha promès ajuts de 8.000 pesos (400 euros) per a la reconstrucció i desinfecció d’habitatges. Un dels perills més importants de les inundacions són les plagues de mosquits que arriben després i el seu risc de malària i dengue.
López Obrador va denunciar també que, per motius de cost, la Comissió Federal d’Electricitat (CFE), empresa estatal de subministrament elèctric, ha mantingut massa plenes les preses a les centrals hidroelèctriques riu amunt a
Ha estat acusat de sacrificar pobles per protegir un dels seus projectes insígnia, una refineria petroliera
El 2007, després d’una gran inundació a l’estat, Obrador va acusar el govern d’obrir una comporta sense avisar
les muntanyes de Chiapas. Això ocorre, afirma el president mexicà, perquè la CFE ha donat prioritat a la compra d’energia a les elèctriques privades –entre elles les espanyoles Iberdrola i Unió Fenosa– en lloc de generar la seva pròpia electricitat mitjançant la descàrrega d’aigua. “Això ja no passarà; afavorirem la protecció civil per sobre de les necessitats del mercat”, va dir en la mateixa roda de premsa. En aquest sentit, el desastre en Tabasco pot servir a López Obrador –i al president de la CFE, Manuel Bartlett, un veterà del PRI– per complir el seu objectiu de renacionalitzar el sector elèctric igual com ha aconseguit el sector petrolier.
Cubas, tot i això, rebutja que les preses siguin el principal problema. “Cada vegada que arriba una nova inundació els polítics de torn culpen les preses de l’alt Grijalva, i no esmenten mai la desforestació, la nul·la planificació urbana, la corrupció o la falta d’una gestió integral de les conques”.