L’horror de Cambrils
El tribunal pel 17-A va escoltar els mossos que van abatre 5 terroristes
Nit del 17 d’agost del 2017. Feia unes hores s’havia perpetrat l’atemptat terrorista a la Rambla, Barcelona. Els Mossos d’Esquadra havien activat totes les alertes per una possible rèplica. El terrorista que havia atropellat desenes de persones al passeig barceloní havia fugit i no se sabia si allò era producte d’una acció conjunta d’una cèl·lula. La policia catalana va engegar el dispositiu Cronos. Calia donar protecció a les zones de més afluència a Catalunya.
Es van enviar diversos dispositius al passeig marítim de Cambrils (Baix Camp). Dos agents van deixar el cotxe en una de les entrades i ells es van quedar a fora per vigilar. Hi havia música, força trànsit i gent als bars. Fins que de sobte, cap a la una de la matinada, un dels agents va cridar a la seva companya: “Compte!”. Ell va tenir temps d’apartar-se a una banda, però ella no va poder reaccionar.
“En aquell moment miro endavant i el que veig és el capó d’un vehicle impactant-me les cames. M’atropella sense que hi pugui fer res. Tot seguit perdo el coneixement. El següent que recordo és que estic estirada a terra, em falta una sabata, sagnava pel cap. Tinc sang a les mans. Miro al meu voltant. Veig una senyora a terra que no es movia i un cotxe bolcat sense gent a dins. Veig uns individus a terra amb una mena de cinturons al tòrax”, va començar a recordar l’agent durant el seu testimoni davant el tribunal.
El cotxe que havia bolcat era el dels terroristes. “N’hi havia un que no es va moure i d’altres que s’aixecaven de terra. Aquí és quan m’adono que és un atemptat. Trec l’arma de foc i començo a disparar. Em quedo sense munició. Un es posa davant i comença a moure els braços i a parlar. No el sentia, em xiulaven les orelles de l’impacte. Va fer mitja volta”, va dir amb veu entretallada. Llavors es va preguntar pel
Una mossa envestida pels terroristes al passeig marítim: “Vaig pensar que em quedava morta allà”
seu company. No sabia si era viu o mort.
Va agafar l’emissora i va avisar: “Atemptat, atemptat. Hi ha hagut un tiroteig, necessito una ambulància!”, va avisar. “Hi havia un silenci aterridor”, va subratllar. Hi havia gent sagnant, atacats amb ganivets.“Vaig pensar que em quedava morta allà”, va reconèixer. Mentrestant, el seu company va abatre quatre dels terroristes. Va ser ell qui va veure com s’acostava un vehicle a gran velocitat cap a ells. Del cotxe en van sortir uns quants individus amb armilles adossades al cos amb cinta americana, i que sens dubte semblaven armilles bomba. “Veig un d’ells que ve cap a mi corrent amb una destral i crida ‘allahu akbar’ (Al·là és gran). Em vaig preparar, i quan el tenia a pocs metres vaig disparar. No sé ni quants cartutxos tenia. En van venir tres més i quan els vaig tenir a sobre vaig disparar contra ells”.
A prop d’on eren, altres agents s’enfrontaven a un cinquè terrorista. “Li vam donar l’ordre que s’estirés a terra. Quan ens va veure uniformats, es va aixecar i va continuar caminant cap a nosaltres. Va desobeir totes les ordres i vaig prendre la iniciativa de disparar i ordenar a la línia que disparés”, va explicar un dels caps de l’operació