Què t’estan dient quan et diuen “aspiracional”?

Doncs en bona hora t’assabentes tu que ets una aspiracional. Tenir un generació Z a casa, encara que sigui per videotrucada, resulta molt instructiu. Un dia i segons l’adjectiu, substantiu, adverbi o pronom que m’adjudiqui descobrirà al seu torn com de pedagògic resulta començar des de zero i sense paga.

Soc una aspiracional i no puc buscar-ho a la RAE per saber exactament què m’estan anomenant, però alguna cosa és clara, si ve d’un Z no serà bo, si ve d’un millennial serà pitjor. Investigo i trobo que aspiracional no és exactament equivalent a wannabe, que ja m’agradaria perquè en anglès tot sona més bé. Tampoc inspiracional, encara que semblin el mateix i servidora pensi secretament que ho són: inspiracional et porta a superar-te i créixer com a persona, diuen, ehem, mentre que aspiracional és la manera moderna de designar allò tan antic d’estirar més el braç que la màniga, que per fi me n’he assabentat. I jo que pensava que era bo tenir aspiracions, com es deia fa anys quan un/a sortia treballador/a... o Pijoaparte.

Faré com Oscar Wilde quan en certa ocasió, després de ser assenyalat com un esnob, es va interrogar a si mateix sobre si era ajustada tal afirmació per concloure, sense cap remordiment coneixent-lo, que sí, que era un esnob. Soc una aspiracional? M’examinaré amb unes quantes preguntes ben escollides a les quals prometo contestar amb tota sinceritat, o més o menys. M’agradaria fotre’m el gintònic amb una ginebra cara però caríssima i no amb la que me’l prenc? Doncs sí, però això és gairebé un dret, com les ulleres de marca que deia Miguel Bosé, que no és aspiracional perquè ja va néixer així, el pobre. M’agradaria ser rossa d’ulls blaus? Doncs no, perquè es veuria clarament que hi va haver trampa reproductiva familiar, a més, ser rossa és una feina a temps total i a mi no me’n sobra, de temps. M’agradaria tenir l’armari d’Irene Montero posant pel Vanity Fair? No em diguin que ella també és... això que m’han anomenat a mi. I la vida de les Kardashian? Au, vinga, quina vulgaritat, a més, que et treguin unes

Vull l’armari d’Irene Montero, les ulleres de marca de Bosé, la vida Kardashian?

costelles per tenir més cintureta... Però si no hi hagués quiròfan pel mig, t’agradaria tenir aquella cintureta? Bé, això, he dit que seria sincera, un error... I tenir majordom i xofer? Doncs si em paga ell la gasolina...

El resultat de l’enquesta no és conclusiu, però sí que hi ha una cosa evident: en aquests moments, potser al millor a què puc aspirar és a un Verge Santa, que em quedi com estic. En això hem acabat els arribistes ,o potser això és el que volia dir el Z.