El CO2 a l’atmosfera supera rècords malgrat el confinament
L’alentiment de les activitats a causa de la pandèmia no ha doblegat la corba en els nivells sense precedents de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Ho diu l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). En aquest temps ha continuat augmentant la presència dels gasos causants d’increment de temperatures, la fusió dels gels i la pujada del mar. Les mesures de confinament han aturat les emissions de molts contaminants i de gasos hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2) generat per la indústria o el transport.
Però el balanç total acumulat a l’atmosfera no ha experimentat un canvi; no reverteix.
Cal tenir en compte que qualsevol impacte en la millora sobre les concentracions de CO2 –que és el resultat d’emissions acumulades passades i actuals a l’atmosfera– és inferior a les fluctuacions normals que tenen lloc en el cicle del carboni. La incidència o benefici és inferior a la variabilitat natural a què estan subjectes els embornals de carboni (com els boscos).
El nivell de CO2 a l’atmosfera va superar les 410 parts per milió el 2019, segons l’OMM. I l’augment ha continuat el 2020.
El CO2 es manté a l’atmosfera durant segles i fins i tot encara més temps als oceans. L’última vegada que la Terra va registrar una concentració comparable a l’atmosfera va ser fa entre tres i cinc milions d’anys. La temperatura era llavors de 2 a 3 °C més càlida i el nivell del mar era entre 10 i 20 metres superior a l’actual.
“La caiguda de les emissions relacionada amb el confinament és només un petit esclat en les gràfiques a llarg termini. Necessitem un aplanament sostingut de la corba”, va dir el secretari general
Un 75% de la població urbana europea respira nivells de pol·lució nocius per a la salut
de l’OMM, Petteri Taalas.
“La pandèmia no és una solució per al canvi climàtic. Però ens brinda una oportunitat per adoptar mesures d’índole climàtica més sostingudes i ambicioses encaminades a reduir les emissions fins a un balanç net zero mitjançant una transformació integral dels nostres sistemes industrials, energètics i de transport”, va afegir.
D’altra banda, l’Agència Europea de Medi Ambient va difondre ahir un informe en què es conclou que unes 379.000 persones van morir prematurament a la UE-28 el 2018 a causa de les partícules ultrafines (PM2,5, d’un diàmetre màxim de 2,5 micres), el contaminant més perillós per a la salut. A tot Europa (41 països) 412.000 persones van morir prematurament per aquesta raó. A la UE-28, entre un 74% i un 78% de la població urbana viu exposada a nivells de pol·lució per partícules superiors als valors que determina l’OMS.
La pol·lució contínua causa malalties cardiovasculars i respiratòries, que han estat identificades com a factors de risc de mort en pacients amb Covid-19. A Espanya, les morts prematures per partícules ultrafines es van reduir de 24.100 el 2017 a 23.000 el 2018. En deu anys aquesta reducció de morts ha estat d’un 8%.