El pa que s’hi juga
És curiós observar com, amb el Barça estant tan malament, hi hagi tantes candidatures disposades a presentar-se a una presidència de guillotina fàcil. El nivell crític amb qualsevol gestió, per mínima que sigui, s’ha disparat les últimes èpoques. L’agressivitat personal a les xarxes socials arriba a límits insospitats. L’aval és el més alt de la història (120 milions d’euros). Segons s’han encarregat de proclamar els mateixos precandidats en tots els mitjans, la situació econòmica és molt fràgil; l’esportiva, incerta, i la social, remuntable. Per què se n’hi presenten tants? El Barça és una institució molt desitjable.
Al cap i a la fi hi ha en joc moltes coses, però per al pròxim president hi ha tres qüestions clau. La primera serà gestionar l’adeu de Messi. Primer haurà de decidir si el renova i com, i després, en un mandat de sis anys, en algun moment s’haurà d’acomiadar dels terrenys de joc i el candidat que surti a les eleccions haurà de lluitar amb això. Segon, haurà de ser un gran gestor econòmic en època de vaques magres, amb un club apressat per les pèrdues de la pandèmia. No valdran només les declaracions florals, la verborrea populista o els conceptes comunicatius dissenyats en gabinets de comunicació. Caldrà ficar-se en la primera línia de la trinxera, i caldrà un coneixement, més enllà del que tingui el millor executiu. No és una simple qüestió comptable. Cal una bona estratègia i prou capacitat per arribar a acords en moments difícils. El president del Barça sempre l’han elegit per la il·lusió que ha generat, però ara, a més, haurà d’esgrimir solidesa, perquè
El nou president del Barça haurà d’afrontar l’adeu de Messi, ser un gran gestor i mantenir la independència
la societat reclama alguna cosa més que fitxar un jugador estrella, que sempre, això sí, serà benvingut.
I tercer, el nou president haurà d’assegurar la independència del FC Barcelona de tots els poders fàctics. Dels polítics, però també dels econòmics i els mediàtics i, alhora, recuperar nivells d’influència que s’han perdut pel camí amb tant de desgast per les crisis setmanals imparables i interessades.
Hi ha dues qüestions més enllà de la gestió que els socis del Barça valoren altament a l’hora de votar un president: que sigui futboler i molt barcelonista. Són ingredients indispensables, encara que no cal que les eleccions es converteixin en un Trivial permanent. Tots els presidents han volgut el millor per al Barça, i els socis sempre han elegit bé, tot i que de vegades els resultats no hagin acompanyat. Avui segurament caldrà guardar els vots més impulsius i reflexionar abans d’anar a les urnes.