Transició energètica: què és?
Sentim parlar molt de transició energètica. Però gairebé sempre amb enfocaments excessivament puntuals o molt parcials. Per això, val la pena reflexionar sobre el significat del concepte en la seva accepció més àmplia.
Avui dia existeix un ampli consens científic sobre el fet que, des de la revolució industrial, i molt particularment des de mitjans del segle XX, els humans hem forçat l’escalfament del planeta més enllà dels cicles climàtics naturals. El que implica que ha arribat el moment de trobar la manera de “regular el termòstat” utilitzant el nostre enginy i capacitat de cooperació. La pregunta és com. I per respondre-la cal recordar que el primer pas per resoldre un problema és formular-lo correctament. En aquest sentit, convé no oblidar que l’escalfament global està relacionat amb tres grans grups de factors: 1) socioeconòmics (creixement demogràfic i econòmic); 2) model energètic (intensitat energètica i intensitat de carboni) i 3) quantitat de CO2 que una vegada emès pot ser retirat de l’atmosfera per mitjans naturals i/o tecnològics.
Des d’aquesta perspectiva, està clar que l’escalfament global és una disfunció inesperada de l’actual model socioeconòmic, del model energètic que el sustenta i del nostre nivell de desenvolupament tecnològic que ens impedeix de posar remei al problema de manera satisfactòria i urgent. Estem davant un desafiament sistèmic, davant el qual cal preguntar-se què podem fer. D’una banda, sabem que pretendre centrar la nostra actuació en els factors socioeconòmics no és realista, encara que, d’altra
Estem davant un desafiament sistèmic que requereix un gran pacte basat en la ciència i la tecnologia
banda, les projeccions a futur ens diguin que les tendències del creixement demogràfic i econòmic contribuiran a augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), és a dir, a empitjorar l’escalfament global. Així que no ens queda cap altra via que intentar compensar aquest empitjorament amb una millora radical del model energètic i amb avenços significatius, disruptius, en innovació tecnològica.
Per tant, la transició energètica comporta: 1) desacoblar creixement econòmic i demogràfic de l’augment de les emissions de CO2 i altres GEI; 2) avançar a marxes forçades cap a una economia de baixa intensitat energètica (eficient) i descarbonitzada (impulsada per un mix baix en carboni); i 3) desplegar, a gran escala, tecnologies que permetin la retirada i reutilització del carboni de l’atmosfera, propiciant una economia circular del CO2 per convertir, prèvia avaluació econòmica, l’actual residu en recurs.
Una tasca èpica que requereix un gran pacte o coalició, basat en la ciència i la tecnologia, que inclogui governs, entitats financeres, inversors, empreses i a tots els sectors socials i ciutadans compromesos en la lluita contra el canvi climàtic.