“No podem més”
Empresaris i treballadors protesten contra el tancament obligat dels centres comercials
María Colomer és gerent de Conti, un dels referents històrics de la distribució multimarca de moda de Barcelona. La firma té 13 botigues, de les quals 10 estan ara mateix tancades perquè es troben en centres comercials i Colomer està totalment desesperada: “No sé si podré tornar els crèdits ICO, no ens han donat ni una ajuda, no sé si aguantarem”, deia ahir aquesta empresària en la concentració convocada a Barcelona per diferents associacions de comerciants en defensa dels seus negocis i llocs de treball contra una prohibició que consideren totalment arbitrària i sense cap lògica.
Ahir, en el dia de la reobertura parcial i limitada de bona part de l’activitat de la restauració i el comerç a Catalunya, ni Conti ni cap de les 4.500 botigues dels 49 centres de la comunitat –amb uns 70.000 llocs de treball directes i indirectes afectats– no va poder obrir les portes. “En el millor dels casos, la facturació d’aquest any ens caurà un 50%”, admet Colomer.
El seu cas no és una excepció. Al centre comercial de La Maquinista, i en un ambient trist i sense encant, Francesc Casanovas, propietari i director de Joieria Fina García, explicava ahir que el mal que està patint aquest sector del comerç és irrecuperable. “El que no venem avui, ja està perdut perquè la gent no ens esperarà i encara que ens hem organitzat per atendre comandes en línia, la joia cal veure-la, tocar-la, posar-se-la... i això és ara impossible”, explica Casanovas.
La queixa dels comerciants, en un acte organitzat per les associacions Comertia, Barcelona Oberta, Eurelia, Anceco, Amicca i AECC, es basa en l’absència total d’alternatives per part de la Generalitat en un moment crucial de la temporada –en la setmana del Black Friday i a les portes del Nadal–, que contrasta, a més, amb el greuge comparatiu de veure com la resta del sector comercial sí que pot obrir.
“Realment, no té sentit, ningú no escolta raons i malgrat assegurar que complirem amb totes les mesures de seguretat, com hem fet fins ara, no ens deixen”, denúncia Elisabet Viassegura lalta, directora general de Comertia. Pel que fa a les autoritats sanitàries, alguns dels indignats manifestants d’ahir mostraven la incongruència de la situació: “El metro és ple a vessar i els carrers del centre de les ciutats, al màxim... i aquí, en un centre comercial a l’aire lliure i amb amples passadissos no podem establir un sistema que permeti minimitzar riscos i obrir?”, es preguntava Sònia Plaza, fundadora de la firma de moda Koroshi. Les set botigues d’aquesta empresa catalana a Catalunya estan tancades. “Estic a punt de perdre el 20% de les vendes de l’any”, es lamenta.
En aquesta desfeta no només pateix l’empresariat, sinó la baula més feble de la cadena: els milers de treballadors afectats. Carme Medina fa, segons diu, un munt d’anys que treballa a la cadena de sabateries Casas. “Vaig estar tres mesos en ERTO, durant el confinament, i ara torno a estar en ERTO i, la veritat, necessito treballar per pagar factures i per menjar”,
Les 4.500 botigues que no poden obrir als centres comercials donen feina a prop de 70.000 persones
amb veu entretallada. No perd l’esperança, malgrat la dura realitat. “La botiga on treballava, al centre comercial Las Arenas, ha tancat per sempre, encara que espero que em recol·loquin en alguna de les altres de la cadena”, diu.
Els tancaments estan a l’ordre del dia. L’any ha estat molt dur, com resumeix Manuel Hernández Moysi, de 66 anys, fundador de Party Fiesta. “Hem tancat unes quantes botigues ja i volem continuar, però tot té un límit”, adverteix. El seu resum és demolidor: “El problema és que no ens escolten i per això tots volem dir alt i clar que no podem més”.