La veritat del polímata

Greene és un prestigiós astrofísic, però què en sap, de poesia, d’estètica, de música? I tot i això s’hi endinsa sense vergonya amb l’argument que l’univers és un, amb nosaltres a dins, i regit per les mateixes lleis, encara que siguin molts els camins que condueixen a coneixe’l i coneixe’ns. Si fos un poeta, en canvi, un expert en psicotròpics (que també descriu per experiència) o un tenor qui s’arrisqués a explicar Maxwell, seria destrossat per la crítica científica. I, tot i això, aquest pioner de la teoria de supercordes no renuncia a cap disciplina i, com a bon polí mata, argumenta contra la hi per especialització que qui aprofundeix en una matèria en descobreix d’altres. I només qui aspira a aprendre de tot arriba a saber alguna cosa. I té raó.