ERC i PNB garanteixen a Sánchez l’aprovació dels pressupostos
Els republicans anuncien un preacord amb el Govern central, que continua negociant amb Ciutadans
Hi haurà pressupostos per al 2021 i sembla que Pedro Sánchez ha triat amb qui els vol. Si EH-Bildu va anunciar dilluns el seu vot favorable als comptes de l’Estat, ahir van ser primer el PNB i després ERC els que van fer oficial el suport al projecte del Govern espanyol. Amb aquest anunci Esquerra va intentar despenjar Ciutadans –per allò de la incompatibilitat entre els uns i els altres– de la negociació paral·lela amb l’Executiu central, però de moment això no ha fructificat, ja que la formació taronja va assegurar que lluitarà fins dijous de la setmana que ve, quan se sotmetin a votació els números, per decantar-los cap als seus postulats.
El “preacord” anunciat per Gabriel Rufián facilitarà els vots dels republicans, per bé que l’avançament del grapat de mesures pactades amb el Govern del PSOE i Unides Podem no revelava el cost de l’acord. L’anunci pretenia deixar fora de la cursa Ciutadans –“els hem trencat les cames”, presumien des d’ERC a Madrid–, tot i que el vot afirmatiu del PNB i Bildu relativitzava les necessitats de l’Executiu.
La llista d’acords avançats públicament és breu: ampliació de la moratòria del pagament a la Seguretat Social dels autònoms fins al març del 2021, un trimestre més, amb el compromís d’anar-lo ampliant segons les necessitats; la creació d’un comitè bilateral per a una reforma fiscal “total, justa i progressiva”, i la creació d’un grup de treball específic per reformar l’impost a les grans fortunes per “posar fi al dúmping fiscal a Madrid, és a dir, eliminar el paradís fiscal que s’ha muntat la dreta a Madrid i que suposa un greu prejudici en aquests moments d’emergència social per a la classe treballadora”, va afirmar Rufián.
Igualment, el líder d’ERC a la Cambra Baixa va subratllar que hi va haver entesa amb el Govern central per liquidar “el deute existent” del Ministeri d’Educació envers la Generalitat en la gestió de beques des de l’any 2005, tot i que no va especificar quantitats, mètode de retorn ni terminis. Finalment va destacar el que va denominar “final del 155 financer a la Generalitat de Catalunya”. Rufián va posar èmfasi en aquest èxit remuntant-se al govern de Mariano Rajoy i el control de Cristóbal Montoro sobre les finances de la Generalitat. Aprofitant les necessitats de finançament i l’adscripció al FLA, Hisenda controlava
EL PREACORD ERC s’avança i intenta despenjar Ciutadans de les converses amb la Moncloa
EL VETO DEL GOVERN CENTRAL El PP es queixa del veto a més de 90 esmenes semblants a d’altres que es podran tramitar
la comptabilitat de la Generalitat i es va establir una fiscalització mensual. L’argument polític va ser que “no es gastés ni un euro en vel·leïtats independentistes”. Amb l’aplicació del 155, la intervenció de la Generalitat va arribar fins i tot a haver d’informar setmanalment de les operacions del sector públic català. Amb la formació del Govern actual, i ja amb el PSOE a la Moncloa, es van aixecar els controls extres i només van quedar els relatius a l’accés al FLA. Ara la Generalitat fa servir el mecanisme ordinari de finançament i, per tant, tampoc no està sotmesa a aquests controls. Únicament quedava un romanent, el de donar compte de les despeses generades i certificar-les mensualment en lloc de fer-ho de manera trimestral. Així, el preacord, a falta de més detalls, afecta només la periodicitat.
Sigui com sigui, aquest pacte d’ERC va ser refutat per JxCat. En paraules de Laura Borràs, “negociar una cosa que ja era nostra demostra una condició de rebaixes contínues i de no atenció a les veritables necessitats dels catalans”.
Avançant-se a l’hora d’exhibir guanys, l’acord que ha facilitat el sí del PNB suposa 30 milions més de noves inversions en recerca i desenvolupament i la cessió dels terrenys de la caserna de Loiola, a Sant Sebastià, segons va anunciar el portaveu al Congrés, Aitor Esteban. L’Ajuntament de Sant Sebastià considera bàsic aquest desmantellament per a l’expansió de la ciutat. Això suposa satisfer una antiga aspiració del PNB, però no pas que l’exèrcit abandoni Gipuzkoa.
Fonts del Ministeri de Defensa es van afanyar a aclarir que “la permanència de l’exèrcit està garantida a Sant Sebastià”. De fet, l’Ajuntament donostiarra ja ha ofert al Ministeri de Defensa ubicacions alternatives per a la caserna: Antondegi, Eskuzaitzeta i l’Hípica. L’última oferta ha estat Belartza Alto, però el departament de Margarita Robles ha rebutjat totes les localitzacions.
A l’anunci d’ahir s’hi afegeixen els acords de la setmana passada, que incloïen eliminar l’impost del dièsel i 50 milions per a un pla industrial.
A l’altra banda de l’arc parlamentari, PP, Cs, PDECat i Coalició Canària han vist que una part molt important de les seves esmenes ni tan sols podrà ser tramitada. Les modificacions dels pressupostos que suposin comportin increment de despesa o disminució d’ingressos requereixen concretar d’on es reduiran els diners. Per això el Govern central les pot vetar.
I és el que ha fet amb moltes de
les propostes d’aquests tres partits –Vox va renunciar a presentar esmenes per no participar d’un debat que ja considerava tancat amb forces independentistes– que suposaven augment de despesa o reducció d’ingressos.
Però els vetos no han estat igual per a tots els partits, ja que a Ciutadans se li ha permès tramitar moltes de les esmenes que Inés Arrimadas havia assenyalat com a “línies taronges”, cosa que ha portat aquest partit a anunciar que continua negociant els pressupostos amb el Govern espanyol “fins al final”. I tot i que Cs considera que la seva via és incompatible amb la d’ERC, creu que el seu suport final dependrà del que aconsegueixi en la negociació.
Ciutadans es va agafar ahir a un acord amb el PSOE, traduït en una esmena transaccional, que suposarà la implantació de la targeta sanitària única a tot Espanya, vella aspiració d’Albert Rivera. “Votarà això ERC?”, va preguntar desafiador el portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal.
Tampoc no s’han vetat esmenes com l’ampliació dels ERTO fins al juliol o els ajuts a les empreses amb menys de 50 treballadors que hagin perdut més de la meitat de la facturació, uns ajuts que podrien arribar a un 75% de la facturació del 2019.
Al contrari, al PP, a CC i al PDECat se’ls ha vetat les propostes principals. Moltes són iguals o semblants a les que han admès altres partits, cosa que ha fet enfadar encara més el PP, ja que han deixat a l’estacada més de 90 propostes sense possibilitat de debat. Els populars ho consideren un afront per impedir que puguin exercir la seva funció parlamentària.
La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, va subratllar, després d’assabentar-se del veto a les seves esmenes, que “Pedro Sánchez ja s’ha retratat”, i amb el seu veto “se situa en contra” d’abaixar els impostos, d’ampliar els ERTO, de donar suport als autònoms, dels fons addicionals per als ajuntaments, dels plans d’ocupació, del pla d’autònoms i del suport a l’hostaleria.
Durant el debat dels pressupostos en comissió, no només va ser el PP qui es va queixar. També va protestar la diputada de Coalició Canària Ana Oramas, amb arguments semblants, i el diputat del PDECat Ferran Bel, que va lamentar que s’hagi tancat el debat de “pràcticament” totes les esmenes relatives a la fiscalitat quan, a parer seu, hi ha qüestions com l’IVA de les begudes ensucrades que es podrien haver abordat.