Polèmica exclusió inicial d’Iglesias
El president corregeix l’exclusió inicial i eleva la funció al Consell de Ministres
La “revolució de l’administració pública” promesa per Pedro Sánchez per absorbir amb eficàcia els 140.000 milions d’euros dels fons europeus destinats a Espanya durant els propers sis anys va topar, ja abans de néixer, amb un inesperat escull. I el president del Govern central es va afanyar a superar-lo ordenant incorporar el seu vicepresident segon i líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, al control de la gestió i repartiment d’aquests fons, d’on estava inicialment exclòs.
Després d’una setmana pròdiga en desacords a la coalició entre el PSOE i Unides Podem –per l’orientació dels pressupostos i el posterior curs de la legislatura, l’escut antidesnonaments o la política migratòria, entre altres desavinences–, Sánchez va atendre la protesta que li va transmetre Iglesias per la seva absència a l’òrgan de nova creació dissenyat per controlar aquests fons. La portaveu del Govern espanyol, María Jesús Montero, va anunciar ahir que una “instrucció expressa” de Sánchez va corregir aquesta exclusió, de manera que serà el Consell de Ministres en ple –i, per tant, també Iglesias i tots els ministres d’Unides Podem– qui assumirà aquesta funció. “Per no duplicar la feina”, va justificar Montero.
Tal com inicialment havia anunciat el mateix Sánchez, l’esborrany del reial decret llei, que el Consell de Ministres té previst aprovar al desembre amb mesures urgents per a la modernització de l’administració pública i l’execució del pla de recuperació econòmica, preveia la creació d’una nova comissió ministerial, liderada pel cap de l’Executiu, com a màxim òrgan de governança dels fons des de la Moncloa. Una comissió que integrarien els onze ministres més vinculats amb l’execució d’aquests fons, tots d’adscripció socialista tret de la responsable de la cartera de Treball, Yolanda Díaz, d’Unides Podem.
La difusió ahir d’aquest esborrany, que va avançar la Ser i a què va tenir accés La Vanguardia, va tornar a causar malestar a Unides Podem per l’exclusió d’Iglesias. Però Montero, a continuació, va intentar apagar aquest nou conat d’incendi a la coalició assegurant que només era un esborrany de treball provisional, que Sánchez ja va ordenar corregir “fa uns quants dies”. I va demandar no donar cap transcendència a la correcció, ni intentar “treure punta” a noves tensions al si de l’Executiu de coalició.
La iniciativa, segons s’explica en el preàmbul de l’esborrany de la norma, defensa “la necessitat d’adoptar mesures urgents encaminades a articular un model de governança per a la selecció, seguiment, avaluació i coordinació dels diferents projectes i programes d’inversió i reformes normatives de caràcter horitzontal que permetin una millora de l’agilitat en la posada
El cap de l’Executiu llança una “revolució administrativa” per absorbir els 140.000 milions d’euros
en marxa dels projectes, una simplificació dels procediments mantenint les garanties i controls que exigeix el marc normatiu comunitari i una major eficiència en la despesa pública”. També atorga a les comunitats autònomes “un paper determinant en l’execució directa dels projectes i programes” que es finançaran amb els fons europeus en àrees de les seves competències.
L’objectiu declarat per Sánchez amb aquesta “revolució administrativa”, segons l’anomena, és eliminar els “colls d’ampolla” i facilitar i accelerar la gestió dels recursos públics, mitjançant les modificacions de la llei de contractes del sector públic, de la llei general de subvencions i d’alguns elements de gestió pressupostària, a més d’agilitar els tràmits en els procediments d’avaluació mediambiental i la introducció d’un nou instrument de col·laboració publicoprivada. L’impacte addicional del pla en el PIB, segons la previsió de Pedro Sánchez, serà de 2,5 punts anuals.