El Barça del futur s’exhibeix a Kíev (0-4)
El Barça ja és als vuitens després de golejar a Kíev amb joves i suplents
Fidel a la seva cita habitual amb els encreuaments de la Champions, el Barça es va ficar als vuitens de final per la via ràpida. Va ser després de sotmetre amb solvència el Dinamo de Kíev amb un onze ple de suplents i de saba nova. Els nanos i els menys habituals se’n van sortir per imposar la il·lusió i en una segona part molt eficaç li van donar al Barcelona la quarta victòria en quatre partits en el torneig. Al contrari que a la Lliga. Dest, brillant, va obrir un marcador que va ampliar amb dos gols Braithwaite. Ells van ser dos dels noms propis de la nit juntament amb Mingueza, que, en la posada de llarg al primer equip, va mostrar seguretat i coratge. El partit també quedarà com el del debut a Europa de Riqui Puig i com el de l’estrena de Konrad i del desconegut Matheus Fernandes. Griezmann va arrodonir el marcador amb el quart gol per convertir-lo en golejada.
A les vuit absències, entre lesionats i descansos, Koeman hi va sumar
ELS GOLEJADORS Dest, un coet, va obrir el marcador, completat amb dos gols de Braithwaite i un al final de Griezmann
UN DEBUT COMPLET El central Mingueza es va estrenar amb encert, seguretat i solvència: no va cometre ni un error
un altre trio de sorpreses. A la banqueta Griezmann, Dembélé i Alba i a la gespa Braithwaite, Trincão i Junior. Una alineació revolucionària.
Per això demanar a un equip amb jugadors tan inhabituals que fes un matx superlatiu de principi a final era esperar massa. Calia exigir-los ritme, predisposició i bona voluntat. I això ho van ensenyar a l’Olímpic de Kíev. Els millors detalls, pel que fa a qualitat, van portar la firma d’entrada de Pedri a la mitjapunta i de Coutinho partint des de l’esquerra. Absent Messi, Coutinho, sense ostentacions, va procurar liderar l’ofensiva i va ser dels pocs que van provar el xut en un primer acte en què al Barcelona li va faltar més punch ofensiu. Un dèficit que canviaria després del pas pels vestidors, quan l’equip va anar agafant confiança alhora que queien els gols. Ningú millor que Dest, un coet incansable, com a exemple d’aquesta transformació.
El Barça es va espavilar amb la pilota amb ordre i de manera polida. Acadèmicament les triangulacions van ser correctes. Va destacar en el trasllat de la pilota Aleñá. No es va complicar la vida i va jugar senzill i fàcil, més que Pjanic, a qui es nota inadaptat al seu nou equip. El Barcelona arribava bé a tres quarts de camp però allà li faltava un punt de desbordament i més imaginació. Feia centrades per la dreta Dest i pujava, amb més dubtes, Junior per l’esquerra. Braithwaite no acabava d’entrar en joc, però quan ho va fer, ja a la segona meitat, va ser determinant.
Sense la pilota el Barcelona amb prou feines patia, ja que el Dinamo era inofensiu, bastant més que al Camp Nou. Tot just va haver d’aparèixer en un parell d’oportunitats Ter Stegen i sense que la situació fos gaire perillosa. Mentrestant, Mingueza es mostrava entusiasta i expeditiu en el cos a cos davant aquesta ocasió que les circumstàncies li donaven i fins i tot intervenia de manera decisiva per evitar una rematada franca de Verbic, a l’inici de la represa.
Koeman disposava de peces més contrastades a les quals recórrer, però abans d’introduir canvis es va obrir el marcador. Pedri va controlar una pilota a la corona de l’àrea, allà on es mou fabulosament, va aixecar el radar i va veure el desmarcatge de Braithwaite. El danès no va controlar gaire bé però per allà va aparèixer de manera supersònica Dest per pescar la pilota i rematar creuat a la xarxa. Primer gol del nord-americà com a barcelonista i una bona injecció de confiança per a l’equip, que es va distanciar més poc després.
Aleñá va picar un córner al primer pal, es va elevar Mingueza per prolongar de cap i al segon va emergir Braithwaite per trobar la xarxa. En el córner número 85 de la temporada va arribar el gol de pissarra, ja que fins ara el Barcelo
na només havia marcat, a pilota aturada, de penal.
La situació s’havia posat molt de cara i Koeman va repartir un altre caramel fent debutar a la Champions, per fi, Riqui Puig. Amb el del planter van entrar Griezmann i Alba, per Lenglet, cosa que va portar Junior a jugar de central experimental gairebé mitja hora.
El Dinamo ja havia aixecat la bandera blanca i Braithwaite va ser objecte d’un clar penal que ell mateix va transformar amb seguretat en el tercer de la nit. Un doblet del danès, una qüestió sorprenent. Però no tant com l’estrena, com a barcelonista, del brasiler Matheus Fernandes, l’expedient X del mercat de fitxatges blaugrana. Un jugador que no ha de ser ni presentat. La política de rotacions de Koeman, que també va donar entrada a Konrad, va funcionar d’allò més bé. Victòria, ple a la Champions, i classificats per als vuitens de final.