Damien Seguin
Navegant
Si ja és prou arriscat embarcar-se a fer la volta al món amb vaixell en solitari, sense escales i sense assistència, el francès Damien Seguin (41) ho fa també sense la seva mà esquerra. És el primer paralímpic a la Vendée Globe.
Es una bogeria que estic disposat a fer realitat”, manté convençut Damien Seguin després d’11 dies de regata, quan la seva embarcació, el Groupe Apicil, travessa el tròpic de Capricorn rumb al sud-est, al mig de l’Atlàntic sud, en la línia de la costa de Rio de Janeiro, camí del cap de Bona Esperança.
El navegant francès no es penedeix de l’aventura que va emprendre el 8 de novembre des de Les Sables-d’Olonne: ser el primer regatista paralímpic que participa –amb la intenció de guanyar– en la Vendée Globe, l’Everest dels mars :la volta al món amb vaixell, en solitari, sense escales, sense assistència... i Seguin també sense la mà esquerra.
“Soc el primer capità paralímpic que participa en aquesta volta al món; és un autèntic orgull”, deia Seguin, de 41 anys, que va néixer sense la mà esquerra. El braç el corona un monyó al canell, amb el qual Seguin es val per amarrar caps, portar el timó i fer les tasques quotidianes en un monobuc de la classe Imoca, de 18 m de llarg. Mai ha estat un impediment per a ell per navegar durant 20 anys, ni per ser tres vegades medallista paralímpic, or als Jocs d’Atenes 2004 i Rio 2016, i plata a Pequín 2008.
Ahir, en la 16a jornada, el Groupe Apicil de Seguin era el 12è dels 33 vaixells que van sortir (un ja s’ha retirat), després d’haver recorregut 9.500 dels 38.090 km de la travessia al voltant del món. Es trobava en aigües càlides de l’Atlàntic sud, a 24ºC, però amb onades de 2 metres, a 1.293 km del primer classificat, Charlie Dalin amb l’Apivia, a punt de virar cap a l’Est per dirigir-se al cap de Bona Esperança.
“Això és una superaventura. Estic veritablement satisfet del començament de la cursa que estic fent”, explicava Seguin a L’Équipe després d’haver estat líder provisional durant la segona jornada. “Rebo cada dia desenes de missatges de familiars i amics que tenen a prop
L’OPINIÓ DEL SEU COMPANY
“En Damien és millor que alguns navegants amb dues mans; troba solucions per a tot”
persones amb alguna discapacitat, i sento que això que estic fent té sentit per a ells. Ja és una supervictòria, embarcar-me gairebé dos mesos i mig per travessar tots els oceans”, deia Seguin, que a més de la minusvalidesa de l’extremitat té un vaixell sense adaptacions (tret d’un broquet al cabrestant per ajudar-lo a recollir les cordes), i que tampoc no compta amb els foils (ales sota el buc per elevar-se sobre l’aigua i navegar més de pressa) que equipen 18 de les 32 naus.
Poc li importa a Seguin. El seu únic temor era abandonar per un trencament, més que no pas el cansament, un accident o la solitud davant el Gran Blau. “Tampoc no em conformo amb finalitzar a la meitat de la classificació: soc un competidor”, afegia, amb la confiança de l’experiència en travessies de llarga distància com tres Solitaire du Figaro, quatre Route du Rhum i tres Transat Jacques Vabre. “En Damien és millor que alguns navegants amb dues mans; és molt polivalent, troba solucions per a tot”, explicava el seu company a la Transat, Yoann Richomme.
També navega sense foil l’únic espanyol a la Vendée, el català Dídac Costa (One planet, one ocean), que era 22è, a 3.500 km del líder.