Gérald Darmanin
Ministre de l’Interior francès
Les imatges d’agents utilitzant les porres, donant puntades de peu i fins i tot fent la traveta en el desallotjament d’una acampada pacífica d’immigrants a la plaça de la República de París ha suscitat dures crítiques a França.
La monumental estàtua de bronze de Marianne –símbol tradicional de la República Francesa, amb el lema “Llibertat, igualtat, fraternitat” inscrit al pedestal– va ser testimoni, dilluns a la nit, al centre de París, d’una acció policial d’inusitada violència per posar fi a una acampada il·legal, encara que pacífica, d’uns 400 immigrants. Les imatges dels agents utilitzant les porres, amb puntades de peu i fins i tot fent la traveta als qui es manifestaven van provocar escàndol i dures reaccions polítiques.
Els immigrants, convocats per diverses oenagés i partits d’esquerra, com França Insubmisa, s’havien instal·lat en senzilles tendes individuals –totes iguals– a la plaça de la República per cridar l’atenció sobre la precarietat en què viuen. La setmana passada va ser evacuat un campament de 2.500 persones a Saint-Denis, suburbi del nord de París, però 800 d’elles no tenen allotjament alternatiu i pul·lulen per la capital. “Vam decidir visibilitzar la seva situació”, va indicar un portaveu de l’associació Utopia.
La policia va fer servir molta contundència, sense contemplacions, també contra una periodista. No eren forces antiavalots i es van veure desbordats. Una traveta molt ostentosa a un immigrant que fugia va causar especial indignació. El mateix ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va expressar consternació pel que havia passar, si bé va recordar que l’acampada no havia estat autoritzada. La Fiscalia de París va obrir una investigació per “violències comeses per una persona dipositària de l’autoritat pública”. A més, es va posar en marxa la Inspecció General de la Policia Nacional (IGPN), una espècie de policia de la policia, la que s’ocupa d’abusos d’aquesta naturalesa.
Els agents que van reprimir els immigrants van caure, en el fons, en una trampa muntada per les oenagés i certs sectors polítics desitjosos de posar en evidència la brutalitat policial la vigília de l’aprovació a l’Assemblea Nacional d’un polèmic projecte de llei sobre seguretat que preveu prohibir, en gairebé tots els casos, filmar la policia quan actua. Els qui s’oposen a aquesta llei argumenten que dona impunitat a la repressió i és un atemptat a les llibertats.
A la plaça de la República hi havien acudit dirigents polítics com el comunista Ian Brossat, adjunt a l’alcaldessa de París. “L’Estat ofereix ell mateix un espectacle lamentable”, va dir Brossat, i va lamentar que es donés una resposta policial a un drama social.
En el debat parlamentari d’ahir, abans que s’aprovés en primera lectura la llei “sobre la seguretat global” – per 388 vots a favor i 104 en contra–, el mateix primer ministre, Jean Castex, va avançar que recorreria al Consell Constitucional perquè es pronunciés sobre el controvertit article 24, el que preveu penalitzar les imatges de forces de l’ordre si aquestes han estat gravades “amb mala intenció”. Els qui rebutgen la llei afirmen que aquesta redacció és un colador per proscriure totalment prendre imatges.
La violència policial és un afer recurrent a França. Se’n va parlar molt durant la revolta de les armilles grogues. Hi va haver nombrosos ferits i manifestants que van quedar bornis per l’impacte de bales de goma o granades lacrimògenes. Una dona va morir a Marsella, com a conseqüència indirecta d’una ferida en un ull a l’impactar-li
La violència afegeix més polèmica a una nova llei que prohibeix gravar imatges de les forces de l’ordre
un projectil quan va sortir a la finestra. Però va ser un miracle que no hi hagués conseqüències més greus en unes manifestacions i aldarulls molt violents que es repetien cada dissabte.
La policia francesa està sotmesa, des de fa anys, a molt estrès, per la lluita antiterrorista, la delinqüència a l’alça, l’assetjament de les comissaries als barris difícils i les contínues protestes al carrer. Els agents són víctimes així mateix de moltes agressions. Segons un estudi fet pel diari Le Figaro , la violència contra la policia s’ha multiplicat per dos en els últims quinze anys. Els suïcidis de policies i gendarmes suposen una autèntica epidèmia.
Darmanin, un jove polític procedent de la dreta i pròxim a l’expresident Nicolas Sarkozy, va arribar al capdavant del Ministeri de l’Interior, el juliol passat, amb fama de dur.
En una entrevista amb Le Parisien, la setmana passada, Darmanin va denunciar el clima d’intimidació que pateix la policia. Segons va dir aleshores el ministre, “el càncer de la societat és la falta de respecte envers l’autoritat”.