Silenci orquestral

De forma poètica però no per això menys contundent va protestar ahir el Liceu contra les mesures del Procicat que limiten els aforaments a 500 espectadors. El teatre va organitzar un assaig de La Traviata convidant només mig miler de persones a fi de visualitzar el paupèrrim aspecte que oferia la sala amb tan sols el 21% de les localitats ocupades. L’acció reflexiva, però, va començar amb un aperitiu molt singular: la interpretació de 4’33”, una controvertida peça de John Cage que consisteix en què cada instrument de l’orquestra guardi silenci durant quatre minuts i trenta-tres segons. Res més. El material sonor de l’obra el formen els mateixos sorolls que genera el públic...

Josep Pons es va posar al capdavant de la Simfònica del Liceu, va aixecar els braços com si anés a començar la música i els va deixar immòbils durant aquests quatre minuts i mig. Què li passava pel cap en aquesta estona al director musical del teatre barceloní? Pel que sembla, el primer que li va venir a la ment va ser que s’havia equivocat aixecant massa els braços, ja que li faria mal mantenirlos alçats. Tot i així, el mestre no els va abaixar ni un mil·límetre.