Pedro i Pablo
Vacunes a partir del mes de febrer, amb un pla únic de vacunació per a tot Espanya. Vots de sobra per aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2021. Organigrama de gestió dels ajuts europeus, controlat directament per la presidència del Govern central. Bona relació amb empresaris i sindicats, disposats a continuar arribant a acords. Un nou quadre internacional més esperançador i més amable, en principi, després de la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials dels Estats Units. Punts de sutura a les últimes i alarmants fissures en la coalició governamental PSOE-Unides Podem. Eleccions a la vista a Catalunya sense el dramatisme del 2017, amb l’independentisme molt dividit i amb un cert marge de maniobra per intervenir en una realitat política que continuarà sent crítica durant molts anys, malgrat la creixent fatiga de la societat catalana. El líder de l’oposició, Pablo Casado, un altre cop obligat a competir amb Vox per evitar que el partit de l’extrema dreta l’avanci a Catalunya, cosa que podria passar amb total precisió. Sondejos electorals sorprenentment estables malgrat la gravetat de la crisi econòmica i social que ha portat l’epidèmia.
Aquest és el calendari de Nadal de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Si els ho haguessin explicat a finals de maig no s’ho haurien cregut pas. Era impossible imaginar aquesta recta final el dia que el duc d’Ahumada, fundador de la Guàrdia Civil, va prendre possessió d’un dels debats més durs que es recorden al Congrés dels Diputats, després del cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos.
El Govern central, que segons diversos àugurs de la capital havia de morir socarrimat aquest hivern, sembla que té tres anys al davant, amb algunes possibilitats de treure el país del clot on és.
No és del tot segur que ho aconsegueixin, atesa la magnitud de la tragèdia, la intensitat dels desacords i la fondària de les dificultats, però tenen la possibilitat d’acostar-se a aquest objectiu: les vacunes dibuixen un horitzó esperançador, les eleccions nord-americanes tendeixen a frenar la prepotència de l’autoritarisme populista –cosa que podria propiciar un context internacional més favorable–, i el notable volum dels ajuts comunitaris permet dibuixar una expectativa de recuperació, si les coses es fan bé. Hi ha marge per a un cert optimisme a mitjà termini.
Fa uns mesos aquest marge no hi era i es van començar a ordir maniobres per empaperar judicialment el Govern espanyol. Un cop empaperat, se l’hauria empès a convocar eleccions els primers mesos del 2021 amb acord previ d’una unió nacional per aprovar els pressupostos. Si aquest disseny hagués triomfat, avui Sánchez seria un cadàver polític i el PSOE estaria condemnat a tenir un paper subaltern en una política de concentració nacional, que tornaria a complicar la situació a Catalunya, amb tensions addicionals al País Basc, més una previsible recuperació electoral d’Unides Podem per sobre d’un 15%. Retorn al juny del juny del 2016, amb un país molt malmès.
L’aprovació dels pressupostos amb la majoria de la investidura és un fet polític rellevant. Abans de certificar la victòria tàctica d’Iglesias en aquest punt, caldrà verificar quin és el vot final de Ciutadans als pressupostos, el seu resultat a les eleccions catalanes i com queda la seva relació amb els socialistes els pròxims mesos.
Horitzó del tot aclarit? Encara no. El veto d’Hongria i Polònia als fons europeus no és una broma i no serà fàcil de resoldre les pròximes setmanes. Hi ha molta cautela en la diplomàcia alemanya.
L’horitzó es comença a aclarir amb una greu incògnita: el veto d’Hongria i Polònia als ajuts