El Govern central inicia els tràmits per donar la instrucció als fiscals

El Govern central va donar llum verda ahir a l’inici dels tràmits per aconseguir l’aprovació de la reforma de la llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), una norma vigent des de l’any 1882. El Consell de Ministres va aprovar ahir un projecte de què destaca que trasllada tota la instrucció i investigació al fiscal i fa desaparèixer la figura del jutge d’instrucció per convertir-lo en un jutge de garanties que vetlli pels drets dels investigats. D’aquesta manera, la figura del fiscal agafa més rellevància en el procés penal, mentre que el jutge s’encarregarà del control de les garanties processals. Però aquesta modificació implicarà la renovació de l’Estatut Orgànic del ministeri fiscal en el termini d’un any perquè els fiscals puguin tenir la capacitat i els mitjans tant materials com humans per fer front al nou repte.

I sobretot perquè es doti la Fiscalia de més autonomia. De fet, des d’alguns sectors judicials veuen amb recel aquesta modificació en un moment en què s’ha criticat durament el nomenament d’una exministra de Justícia com a fiscal general de l’Estat, fet que es considera que posa en dubte la seva imparcialitat i l’intent de control per part de l’Executiu.

“Efectivament hi ha la necessitat de modificar l’estatut fiscal per mil raons”, però amb aquesta llei “és necessari dotar de mitjans”, i hi ha “molts mecanismes i molts retocs” a dur a terme en aquest estatut “per dotar-nos d’aquest procés penal nou”, va explicar ahir el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Un dels punts més espinosos de la norma és el control de la informació i publicitat que es transmeti a l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació. La nova llei donarà el control al fiscal en detriment dels gabinets de la policia o dels òrgans judicials, encarregats de donar publicitat dels afers d’interès públic. Tot i això, aquest control i possible limitació d’accés

La modificació implicarà la renovació de l’Estatut Orgànic del ministeri fiscal en un any

a la premsa podria acabar en mans del Tribunal Constitucional.

La reforma inclou una sèrie de modificacions, com el fet de donar més protecció als diputats o senadors investigats, dels quals només es reclamarà el suplicatori al Senat

o Congrés una vegada es decideixi si efectivament va a judici i es presenta un escrit d’acusació contra aquella persona aforada i no a l’inici de la causa per prendreli declaració, com passa ara.

Un altre punt que recull la llei és una modificació de les mesures cautelars i estableix dos tipus de detenció: la preventiva, semblant a l’actual, i la detenció per execució d’actes i resolucions, que només servirà per dur a terme diligències concretes i durarà un màxim de 24 hores, davant les 72 actuals. I la presó provisional, en què hi haurà un “control d’ofici imperatiu, de periodicitat trimestral i a càrrec de l’òrgan judicial”, i la creació d’una comissió nacional de seguiment.

El ministre va assenyalar que, una vegada que s’ha finalitzat la redacció de la reforma i està presentada al Consell de Ministres, “ara s’obre un procés intens de consultes” per millorar el que va definir com un “text ric”. Va anticipar que s’obrirà al “debat públic”, se sol·licitaran els informes preceptius i se sotmetrà a la discussió parlamentària. “És una llei amb què no s’ha de tenir pressa, però no hem d’aturar-nos perquè la societat ho reclama”, va apuntar.