Eleccions a la vista
Bernard M. Baruch va ser assessor de dos presidents dels Estats Units, Woodrow Wilson i Franklin D. Roosevelt, però a més és l’autor d’una frase que és tot un compendi de sentit comú, que no només serveix per a la política: “Vota el que menys prometi, serà el que menys et decebi”.
Als catalans ens falten encara no tres mesos per ser convocats a les urnes, però tres setmanes abans els socis del FC Barcelona elegirem qui serà el nou president de l’entitat. Si les finances de la Generalitat estan esgotades, les del Barça es poden qualificar directament d’exhaustes. El dolent és que ni els polítics ni els futbolers no acostumen a fer programes electorals en els quals prioritzen el realisme. La pandèmia de la Covid-19, que ha buidat les arques dels governs, impedeix que els polítics anunciïn la construcció de ponts encara que no hi hagi rius (la citació és del rus Nikita Khrusxov), però qui vulgui guanyar unes eleccions per presidir una institució –és igual que sigui política i esportiva– vendrà sempre il·lusió més que realisme.
És possible que el Barça sigui una metàfora de Catalunya, fins al punt que als candidats se’ls qualifica d’independentistes
Baruch proposava votar el que menys prometi, perquè és el que menys decep
o no i se’ls pregunta per això en les entrevistes. El secessionisme intenta apoderar-se de les institucions més rellevants per assolir els seus objectius. Que es disputés el partit de futbol entre el FC Barcelona i l’UD Las Palmas l’1-O del 2017 no l’hi van perdonar mai els organitzadors del referèndum a Josep Maria Bartomeu, encara que la negativa a jugar hagués suposat llençar la Lliga. Carles Puigdemont va trucar al president del club per aconseguir-ho i també Jordi Sànchez, que era al capdavant de l’ANC. I van dimitir dos membres de la junta en senyal de protesta.
Però més important que la ideologia del president del club serà la capacitat de gestionar una situació econòmica dramàtica, amb una caiguda d’ingressos de gairebé 300 milions, un deute a curt de 500 i a llarg de més de 800. Amb una massa salarial que és la més cara del planeta, que la Lliga de Futbol Professional obliga a reduir en 200 milions per complir amb el fair play financer. Tot i així, hi ha deu candidatures, malgrat que la que guanyi haurà d’avalar 120 milions i els directius es jugaran el seu patrimoni en el pitjor moment de la història. L’interessant serà saber què ens prometen per salvar els comptes i guanyar els títols. Potser ens prometen la felicitat, com els socis del Govern català el 27-O, sense tenir res preparat per a l’endemà.