Donald Trump obre la porta a la transició
La transició de la presidència de Donald Trump a la de Joe Biden ja ha començat formalment. Passades tres setmanes des de les eleccions del 3 de novembre, Trump ha donat un vistiplau implícit a l’esmentada transició. Dilluns a la tarda va publicar un tuit dirigit a la responsable de l’Administració de Serveis Generals, encarregada de la transició d’una presidència a l’altra, en què deia, textualment: “Faci el que hagi de fer”. El president sortint continuava sense concedir a l’entrant que ha estat derrotat, quelcom amb pocs precedents en la història dels Estats Units. Però les seves paraules no deixaven pas gaire marge a l’error. Suggerien, tot i que va dir que continuaria lluitant, que donava per perdudes les eleccions. Ja era hora.
Al llarg de les darreres setmanes, Trump ha alimentat irresponsablement els dubtes sobre el funcionament d’una democràcia tan sòlida i amb tants contrapesos com és la nord-americana, de la bona gestió de la qual n’és el responsable últim. Els seus advocats han afirmat, sense cap prova, que en alguns camps de batalla electorals (on la participació va ser del 50%) s’havien emès més vots dels censats. Han denunciat, també contra tota evidència, que en altres estats havien aparegut sobtadament, com per art d’encantament, grans paquets de vots demòcrates. Han denunciat, igualment sense proves, transvasaments de vots de Trump a Biden. Han dit que certa maquinària relacionada amb el recompte dels vots era propietat de “l’esquerra radical”. I, també, que milers de persones mortes havien emès vots favorables als demòcrates. Tot això era fals.
Aquestes insídies de Trump han estat desmuntades una per una. La trentena de demandes judicials interposades pel seu equip d’advocats als estats crucials per decantar la votació s’han desestimat, una rere l’altra. Les últimes fins ara han estat les de Michigan i Pennsilvània, que després de recomptes i revisions han certificat la derrota de Trump. Aquest fracàs reiterat al front judicial ha estat acompanyat d’una pressió creixent sobre Trump perquè concedís la victòria a Biden i posés en marxa la transició. No només des de cercles demòcrates, que també, sinó des del Partit Republicà, que Trump va encapçalar en aquests comicis i els del 2016. Destacats representant republicans l’han empès, en els darrers dies, a acatar el mandat de les urnes. També veus destacades dels cercles empresarials i financers l’han apressat a comportar-se degudament. La seva conducta erràtica ja ha fet molt de mal al país.
A hores d’ara ens consta que Donald Trump ha estat un president egòlatra i divisiu. Un ciutadà que va néixer en una família de constructors, que es va convertir ell mateix en un promotor immobiliari aprofitat, en un operador al món dels casinos, i que va guanyar fama nacional com a estrella dels programes de telerealitat, protagonitzant-ne un en el qual va popularitzar la frase “estàs acomiadat!” dedicada a aprenents d’empresari que provaven d’emular-lo. Amb aquests precedents, i amb promeses de recuperar la grandesa del seu país, Trump va obtenir la candidatura republicana i va aconseguir la presidència. I, un cop a la Casa Blanca, va implementar polítiques aïllacionistes, xenòfobes i antisocials, que suposaven un clar retrocés respecte al llegat presidencial del seu antecessor, Barack Obama.
Joe Biden revela ara, diàriament, els noms dels que seran els seus alts càrrecs en la pròxima administració, i ja ha rebut fons oficials per iniciar la transició. La seva serà, segons tots els indicis, una presidència diferent a la de Trump, en molts aspectes oposada, amb una clara aposta pel multilateralisme, la lluita contra la crisi climàtica, la recuperació econòmica i les polítiques socials. Donald Trump comença a pertànyer al passat. La qual cosa és un alleujament.
Les derrotes judicials i la pressió republicana han propiciat l’inici de la retirada del mandatari