La mala educació amb toga

El judici estava assenyalat per a les nou. Els convocats hi van acudir puntuals, però la jutgessa hi va aparèixer amb més de dues hores de retard. Va saludar a la sala –ningú no li va respondre amb un irònic “bona tarda”–, però no es va disculpar. Temps enrere un altre jutge tambe va arribar tard; se’l va veure entrar al jutjat amb bosses de comprar. Tampoc no es va disculpar. Alguns alts funcionaris, la noblesa de roba, es creuen indemnes. Com no pas pocs catedràtics. En vaig conèixer un que creia que fer classe el “rebaixava”.

Els tics autoritaris i l’arrogància persisteixen en una minoria de funcionaris de carrera. Per fortuna no és habitual en jutges i magistrats. Però saber-se posseïdor de la seva plaça o simplement entrar a la sala de vistes els canvia a alguns la personalitat. Es tornen mal educats i tracten malament tant el processat i els testimonis com els lletrats i els procuradors, tan operadors necessaris de la justícia com el mateix jutge.

S’addueix que l’“àcid cínic” es dona de vegades entre els professionals de més edat, però dona una imatge negativa de la justícia i crea imitadors.

Malgrat la parquedat de mitjans i emoluments, els jutges desenvolupen la seva tasca amb rigor, dedicació i cada vegada més pròxima al sentir ciutadà. El recent cas del jutge Guevara, tractant amb acritud els presents a l’Audiència Nacional pel 17-A, no ens fa passar per alt la seva professionalitat. Però la toga no excusa l’educació. És una dita comuna, des del jutge Oliver Holmes, que els que jutgen no “imparteixen justícia”, sinó que “apliquen el dret”. En part és així, perquè la justícia és una idea abstracta que cadascú entén a la seva manera; però en part no té raó, perquè la justícia és una cosa vital que es demana i és, com sap tot jurista, un valor suprem de l’ordenament jurídic.

Jutges i magistrats han de mostrar que es creuen i defensen la justícia que administren, la qual cosa comença per la correcció formal a la sala de vistes. El mateix Consell General del Poder Judicial té una comissió destinada a impedir les males pràctiques valent-se d’un Codi Ètic per a la Carrera Judicial que es va aprovar el 2016, que inclou el capítol “Cortesia, diligència i transparència” de la judicatura. El jutge o el magistrat és un servidor públic. Tracti bé, doncs, la societat que li ha confiat el càrrec, que el paga i el respecta.