Por de passar consulta
Al voltant de la participació ciutadana s’hi ha construït els últims anys un ídol amb peus de fang, una imatge buida, amb més cartró que pedra, que els seus propis adoradors corren a amagar en unes golfes quan intueixen que els designis d’aquesta participació podrien ser contraris als seus interessos. A Barcelona va passar en el mandat anterior, quan el govern dels comuns, portaestendard d’aquesta democràcia participativa, feia el desentès o s’asseia a escoltar com queia la pluja cada vegada que algú plantejava la possibilitat de sotmetre la connexió dels tramvies per la Diagonal a consulta ciutadana. I ha tornat a passar. Malgrat que escoltem discursos conciliadors i de consens soluble, adaptats a les circumstàncies del moment i a l’interlocutor que hi ha al davant, desenganyem-nos: no hi ha intenció real de revisar la majoria de les mesures d’urbanisme tàctic aplicades durant aquesta pandèmia i molt menys de sotmetre a consulta aquestes mesures i les que vindran a continuació. Participació, una paraula que sempre fa goig, però selectiva i sense donar cap mena d’opció a la sorpresa o al gir de guió.
La plataforma Decidim.Barcelona manté actius actualment mitja dotzena de processos participatius, entre els quals cal destacar el d’un Programa d’Actuació Municipal que, si s’arriba a aprovar, no estarà a punt fins com a mínim la meitat del mandat, i la destinació de 75 milions d’euros del pressupost
La participació ciutadana que invoca l’Ajuntament és només la que busca un resultat ja predeterminat
municipal per al 2021. En tots dos casos la pandèmia ha obligat a modificar diversos cops un calendari que avui dia continua marcat amb un enorme interrogant. No s’ha sabut res més d’aquella setmana de multiconsultes ciutadanes que els recursos judicials presentats per diversos afectats va frustrar durant el mandat anterior i que, entre altres coses, va deixar pendent de rebatejar la plaça Antonio López després que el govern de la ciutat s’afanyés a retirar del pedestal la figura del marquès de Comillas en un altre exemple curiós de com es pot interpretar amb gran desplegament pirotècnic la pretesa voluntat popular.
Mentre sembla que aquestes formes de participació fetes a la mesura del govern han entrat en crisi, s’obren pas altres experiències que tant de bo que tinguin recorregut. Ahir la nostra companya Silvia Angulo es feia ressò en aquestes pàgines d’una interessant iniciativa posada en marxa al Bon Pastor, un dels pocs reductes industrials de Barcelona. Un grup de dones del barri, mitjançant marxes exploratòries amb representants d’empreses i tècnics municipals, estan ajudant a redissenyar l’urbanisme d’aquest polígon des d’una perspectiva de gènere, pas previ a l’adopció de mesures que han de contribuir a millorar la seguretat i, en conseqüència, la qualitat de vida de les persones. Aquest hauria de ser el camí a emprendre per la participació ciutadana, un camí net, sense apriorismes, sense aquella inclinació perversa a atribuir tota la representació veïnal a les entitats i grups d’interès que combreguen amb qui mana i que assumeixen el paper de força de xoc del govern.