La crisi aboca dones migrants a ser explotades
Espanya, país de captació de víctimes de tràfic, un altre efecte de la Covid-19, alerten entitats que atenen refugiats i migrants
La crisi econòmica per la Covid19 provocarà que joves migrants i sol·licitants d’asil sense alternatives per tirar endavant siguin captats a Espanya per bandes o persones individuals per sotmetrel’s a diferents menes d’explotació, va alertar ahir Rosa Cendón, coordinadora de l’àrea d’Incidència i Relacions Institucionals de Sicarcat. L’elevat risc que dones i nenes que inverteixen mesos i anys a culminar rutes migratòries siguin víctimes de tràfic ja no es limita als països per on transiten abans d’arribar a Europa, com Nigèria o Líbia. També a Catalunya, segons va advertir Cendón, corren perill d’acabar en mans de criminals i de ciutadans sense escrúpols.
“Tenim sospites que persones que durant el viatge no han caigut en el tràfic, aquí pateixen intents de captació; fem seguiment d’aquestes situacions”, va continuar explicant Cendon en una sessió informativa virtual organitzada conjuntament amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) sobre violència contra les dones i persecucions per motius de gènere.
Els col·lectius que més preocupen són el dels migrants sense papers, els refugiats que per diferents motius es queden fora dels programes d’acollida i els menors que han estat tutelats i surten dels centres quan arriben a la majoria d’edat. Cendón va remarcar que la prostitució forçada no és l’únic tipus d’explotació, ja que també és molt preocupant la laboral, sobretot en feines de la llars, en l’atenció de gent gran i en centres d’estètica, a més de la criminalitat forçada vinculada al tràfic de drogues.
El repte de tots, dels cossos policials, de les administracions i de les entitats, és detectar abans aquests possibles casos d’esclavitud per evitar-los. Però la prevenció també xoca amb la por de persones extremadament vulnerables, que tenen por d’anar a la policia perquè encara no tenen regularitzada la situació administrativa. En altres casos també temen represàlies.
Cendón i Dilara Dekmen, de l’àrea d’Incidència de la CCAR, van insistir ahir que no totes les dones que pateixen aquests delictes arriben en pastera, sinó que moltes aterren amb avió a Madrid o al Prat, els principals punts d’entrada per als sol·licitants d’asil. I també que darrere el tràfic d’éssers humans no només hi ha grups organitzats, sinó també familiars o subjectes individuals que cada vegada més utilitzen les xarxes socials pels seus propòsits. Cendón va insistir que costen més de detectar “els casos de matrimonis, mendicitat i criminalitat forçada i esclavitud en el servei domèstic” que l’explotació sexual, que ha estat objecte d’una acció policial més intensa.
Tot i això, falten dades per avaluar la dimensió d’aquesta xacra. Les entitats esmentades tampoc no disposen de xifres sobre quin percentatge dels sol·licitants d’asil que han denunciat que són víctimes de tràfic han aconseguit una resolució positiva, tot i que sí que indiquen que actualment hi ha més sensibilitat pel que fa a aquest tema. En tot cas, any rere any augmenta el nombre de desplaçats i refugiats i, per tant, de víctimes de qualsevol mena d’explotació durant la fugida dels llocs d’origen.
A finals del 2019 hi havia gairebé 30 milions de persones que buscaven refugi en altres països, mentre que prop de 46 milions estaven desplaçades internament. A Espanya l’any passat es van presentar 118.264 sol·licituds d’asil, més del doble que el 2018. Els ciutadans arribats de Veneçuela van tornar a encapçalar aquesta llista, seguits dels de Colòmbia i Hondures.
Preocupa tant l’explotació sexual com els casos de matrimonis forçats i l’esclavitud laboral