El rector de la UB no preveu classes com abans fins al 2022

Elias creu que la immunitat de grup tardarà més d’un any

La normalitat als campus universitaris, tal com es coneixia abans de la pandèmia, no es recuperarà, com a mínim, fins al segon semestre del curs 2021-2022, segons les previsions més optimistes del rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, que ahir va explicar que la institució treballa amb aquest calendari.

En concret, Elias va situar la tornada a una certa normalitat el febrer del 2022, amb aforaments d’aules complets i mantenint, previsiblement, algunes mesures de prevenció contra els contagis, com les mascaretes. Segons la seva opinió, el pla de vacunació contra la Covid-19 anunciat pel Govern necessita més d’un any per arribar a una immunitat de grup suficient, d’almenys un 70% de la població.

Fins aleshores, la UB continuarà ordenant aforaments parcials a les aules, fins i tot quan s’hagi començat a vacunar la població massivament. “Aquestes són les previsions més optimistes d’aquí un any”, va assenyalar. I sense comptar amb situacions imponderables com “dificultats en el sistema logístic o errors en els fàrmacs que obliguin a parar el procés”, va explicar.

Mentrestant, confia que una bona evolució de l’epidèmia els pròxims mesos permetrà la tornada a les classes presencials dels alumnes en grups reduïts, cosa que podria passar després de les vacances de Nadal.

Elias va fer aquestes declaracions a la presentació de les eleccions al rectorat de la UB, en què competeix amb els catedràtics David Vallespín i Joan Guàrdia. Els tres candidats es tornen a disputar el càrrec, com fa quatre anys, i als seus programes hi inclouen plans de millores en l’estabilització i rejoveniment de plantilles, modernització de l’administració i atenció a l’alumnat. Les eleccions se celebraran el 10 i el 11 de desembre, i seran, per primera vegada i com les recents de la UAB, telemàtiques.

Guàrdia i Vallespín van criticar la “imposició”, “inacció” i “tristesa institucional” amb què l’equip rectoral actual ha gestionat els últims quatre anys. Per la seva part, Elias va defensar la necessitat de consolidar el seu projecte, dificultat per la crisi del procés i la pandèmia. I va destacar que ha aconseguit davant l’administració un millor finançament de la universitat. Continua sent, a parer de tots tres candidats, insuficient (Guàrdia reivindica una conselleria d’universitats i Vallespín destaca el seu objectiu per batallar en les instàncies polítiques), i qüestionen el sistema de repartiment entre universitats. Elias va anunciar que als pressupostos generals de l’Estat, encara no aprovats, ha aconseguit que s’hi inclogui el refinançament del deute pel Parc Científic de Barcelona.

Tots tres candidats s’han mostrat favorables a la llibertat dels claustres a manifestar-se. Respecte al manifest aprovat l’octubre del 2019, en rebuig de la sentència de l’1-0, que un jutjat de Barcelona ha declarat nul, Elias va assegurar que el defensarà fins al Tribunal Constitucional. Guàrdia creu que la universitat “no s’ha de posar de perfil” respecte a situacions d’aquesta repercussió social. Per la seva part, Vallespín, que reconeix la competència del claustre per emetre manifestos, opta per “comptar amb les unitats jurídiques, que analitzin les qüestions per adaptar-nos a la neutralitat ideològica”.

Guàrdia i Vallespín critiquen la “inacció” i “tristesa institucional” de la gestió de l’actual equip rectoral