La violència masclista deixa seqüeles en diferents àrees del cervell de la dona
Una investigació pionera assenyala l’afectació en almenys sis zones cerebrals
La violència masclista provoca alteracions cerebrals en les dones agredides que fins ara no havien estat estudiades i, per tant, tampoc ateses. Investigadors de la Universitat de Granada (UGR) han fet el primer estudi del món que inclou tot el cervell i que mostra que les dones víctimes de maltractaments (físics o psicològics) tenen afectacions en almenys sis àrees cerebrals.
Natalia Hidalgo, coautora de l’estudi i membre del Centre d’Investigació Ment, Cervell i Comportament, explica que fins ara les investigacions se centraven en la zona del cervell vinculada a l’estrès posttraumàtic, mentre que la nova investigació analitza tot el cervell, les 160 àrees que el componen. En la violència masclista, assenyala, hi ha molts casos d’intents d’estrangulació i de cops al cap que deixen seqüeles que no s’estan prenent en consideració a l’hora d’atendre les víctimes.
En la investigació hi van participar 60 dones, a les quals es va fer una ressonància magnètica estructural. Va ser un grup en què 28 havien patit violència masclista. Les dones víctimes de maltractaments mostraven diferències en termes d’àrea, volum i gruix al solc lateral i les àrees temporals, frontals, occipitals, parietals i límbiques. Són alteracions, com es deia, provocades per estrangulacions, cops, estrès posttraumàtic complex, la mateixa gravetat de la violència i també per experiències adverses sofertes en la infantesa (factor que augmenta el risc de patir violència).
La investigadora Natalia Hidalgo assenyala que una de les primeres coses que es poden observar a conseqüència d’aquestes alteracions –aquest aspecte no forma part d’aquest estudi–
“Fins ara no s’ha avaluat l’impacte neuropsicològic en les víctimes”, assenyala Hidalgo (UGR)
és la pèrdua de capacitat d’atenció de les víctimes. Una pèrdua que pot tenir conseqüències en els processos judicials contra l’agressor masclista, ja que, com que afecta la memòria autobiogràfica, pot provocar variacions en la declaració davant el jutge.
A l’hora d’abordar la violència masclista no s’està avaluant l’impacte neuropsicològic que té. Hidalgo assenyala que, si algú té un accident de trànsit, per exemple, sí que se li fa una avaluació neuropsicològica que en els casos de violència masclista queda sense avaluar i tractar. Segons altres investigacions fetes per la Universitat de Granada, un 90% de les dones que arriben als hospitals per agressions masclistes tenen lesions a la cara i al coll. Un 40% de les que arriben a urgències presenten episodis de pèrdua de consciència.
Situacions que poden deixar seqüeles cerebrals que, tal com assenyala Hidalgo, evidencien la necessitat d’un abordatge immediat. L’estudi de la Universitat de Granada s’ha donat a conèixer amb motiu del dia internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, i les dades tornen a indicar la gravetat d’aquesta violència estructural. En aquest context, el Departament d’Interior va presentar ahir les actuacions fetes aquest 2020, marcat pel confinament. Els Mossos d’Esquadra han instruït 10.567 denúncies (un 4,8% menys que el 2019 a causa del confinament i les dificultats per poder denunciar). Amb el desconfinament progressiu van anar creixent les denúncies, i els mesos d’estiu van arribar a ser superiors a les de l’any anterior (un més 6,4% a l’agost).
De les denúncies instruïdes, un 51,2% són per violència psicològica, un 41,8% per violència física, un 3,8% per ciberviolència i un 3,2% per violència sexual. Durant aquest any, els Mossos han detingut 4.282 homes per agressions masclistes.
Pel que fa a les trucades al telèfon d’emergència 112, l’acumulat fins al novembre arriba a les 59.103, gairebé 9.000 menys que l’any passat. Malgrat el confinament, vuit dones i una nena han estat assassinades.