La Xina llança amb èxit una missió espacial per portar roques de la Lluna
La Llarga Marxa xinesa a l’espai avança imparable. Dilluns el gegant asiàtic va sumar una altra fita amb el llançament d’una missió no tripulada a la Lluna que té previst recollir dos quilos de roques de la superfície i portar-les a la Terra. Batejada com a Chang’e-5 en honor de la deessa xinesa del satèl·lit, la missió és una de les més complicades que ha fet el gegant asiàtic.
En cas que ho aconsegueixi, seria la primera vegada en més de quatre dècades que un país recupera mostres d’aquest cos celeste, cosa que fins ara només han aconseguit Rússia i els Estats Units.
El llançament va tenir lloc ahir a les 4.30 hora local (21.30 h de dilluns a Espanya) des del centre espacial de Wenchang, a l’illa meridional de Hainan. “La sonda ha entrat amb precisió en l’òrbita preestablerta. La missió ha estat completada amb èxit”, va afirmar el comandant en cap de la missió, Zhang Xueyu. A les imatges emeses es veu l’alegria dels presents, que van aplaudir el prometedor inici d’una operació planejada inicialment per al 2017, però que es va haver d’endarrerir per una fallada al motor del coet.
Els xinesos han repetit fins a la sacietat que aquesta és una de les operacions espacials “més complicades i desafiadores” i, coneixentne els detalls, no sembla que els falti raó. Amb un pes de més de vuit tones, la Chang’e-5 disposa de quatre components independents: un orbitador, un mòdul de reentrada, un altre d’aterratge i un altre de transport. Un cop arribin a l’òrbita lunar, els dos primers es quedaran orbitant el satèl·lit, mentre que la parella restant baixarà a la superfície. Un cop allà, el mòdul d’aterratge excavarà la roca amb el trepant i el braç robòtics i transferirà les mostres al mòdul de transport, una tasca per a la qual disposarà d’un dia lunar –l’equivalent a 14 dies terrestres–, ja que el fred extrem de la nit faria malbé els components electrònics.
Un cop carregat, el mòdul de transport s’enlairarà i s’acoblarà
La nau batejada com a ‘Chang’e-5’ tornarà, si tot va bé, en un termini de tres setmanes
amb la càpsula de servei. D’allà, els materials seran traslladats a la càpsula de retorn perquè emprengui el viatge de tornada a la Terra, on aterrarà a la província de Mongòlia Interior en un termini d’unes tres setmanes. “La complexitat tècnica de la Chang’e-5, amb els quatre components, la fa notable en molts sentits. Si té èxit, podria ser un pla per al retorn d’una mostra de Mart o fins i tot una missió lunar tripulada”, va explicar l’experta espacial Joan Johnson-Freese a l’agència Associated Press.
Les mostres podrien ajudar els científics a entendre l’activitat volcànica a la Lluna, incloent-hi quan els volcans van estar actius per última vegada, i estudiar-ne el camp magnètic. Per Pequín aquesta informació és important per continuar endavant amb els plans d’exploració del satèl·lit, on té pensat enviar el seu primer astronauta cap al 2030.
La missió també permet a Pequín posar-se al nivell de Washington i Moscou, que als anys seixanta i setanta ja van recollir mostres de la superfície lunar. Després de dècades al darrere, una inversió multimilionària sostinguda ha permès a la Xina disposar ara d’un programa espacial de primer nivell. A més de ser el tercer país que posa homes en òrbita, l’any passat va allunar a la part fosca de la Lluna –cosa que no havia aconseguit ningú fins aleshores–, treballa en la construcció de la seva pròpia estació espacial i està previst que l’any que ve aterri a Mart la seva missió Tianwen-1.