La Vanguardia (Català)

Un destraler dels d’abans

- PEDRO FERNÁNDEZ CANTERO (1946-2020) XAVIER G. LUQUE

Nascut a Concepción (Paraguai), Fernández va arribar al futbol espanyol amb el FC Barcelona, però tot just va vestir els colors blaugrana en onze partits oficials i gairebé sempre lluny del Camp Nou. Era la temporada 1968-1969 i l’entrenador, Salvador Artigas, no comptava amb els seus serveis. Va ser posteriorm­ent, al Granada, on Fernández es va refermar i durant nou temporades, fins al 1978, va aparèixer habitualme­nt a l’equip titular. Es va guanyar merescuda fama de jugador dur, destraler, com es deia llavors. Un defensa o migcampist­a de contenció que tancava amb pany i forrellat els accessos a l’àrea dels porters Ñito o Izcoa i que, acompanyat de l’argentí Aguirre Suárez i de l’uruguaià Montero Castillo, sembrava el pànic entre els davanters rivals de tall tècnic. “Aquesta era la meva missió, frenar els atacants contraris”, va rememorar en una entrevista.

Fernández va ser l’encarregat de marcar Johan Cruyff en el debut de l’holandès a la Lliga, el 28 d’octubre del 1973, però el seu nom es va fer tremendame­nt popular arran d’un Granada-Reial Madrid de Copa, el 8 de juny del 1974. Una terrorífic­a entrada seva va acabar amb Amancio, el filigraner extrem madridista. “Se’m va llançar gairebé a l’altura dels testicles i pràcticame­nt sense pilota en joc”, recordava anys després Amancio, que va trigar gairebé cinc mesos a reaparèixe­r. A Fernández li van caure 15 partits per provocar un trencament muscular a la cuixa del jugador madridista que els metges van comparar amb una ferida per banya de toro. La història entre Fernández i Amancio venia de lluny, perquè ja el desembre del 1971 van tenir una picabarall­a al Bernabeu i tots dos van acabar expulsats. Des d’aquell dia, Amancio no trepitjava Los Cármenes, tement una acció venjativa del futbolista paraguaià, però en el cas del fatídic partit de Copa del 1974 no li va quedar cap altre remei que alinear-se a Granada perquè el Madrid, enfonsat a la Lliga, es jugava el pas a Europa a la desesperad­a.

Pedro Fernández va vestir la samarreta del Granada en 172 partits de Primera Divisió, un rècord no superat. Després de retirar-se del futbol es va instal·lar a la capital andalusa, on va entrenar equips provincial­s, i es va vincular durant anys a l’agrupació d’exfutbolis­tes locals. No fa gaire encara li recordaven la polèmica acció amb Amancio: “A mi també em pegaven, aquell futbol era així. És cert que el nostre equip infonia respecte. Si algú no volia arriscar-se, podia quedar-se jugant a cartes”.

Pedro Fernández Cantero va morir dissabte als 74 anys. Fa poc més d’un any va ser sotmès a una operació de cor que va agreujar els seus problemes de mobilitat per una malaltia de maluc dels seus temps de futbolista.

La seva entrada terrorífic­a sobre el madridista Amancio el 1974 va marcar la seva carrera esportiva

Va arribar a Espanya per jugar al Barcelona, però al Camp Nou amb prou feines va tenir oportunita­ts

 ?? JUAN FERRERAS / EFE ??
JUAN FERRERAS / EFE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain