La Vanguardia (Català)

La imatge de la dona pren l’escena del TNC i el Lliure

Marilyn, Hedy Lamarr i Eva Lyberten pugen a l’escenari

- J. BARRANCO

El dia que una dona forta com Montserrat Carulla ha fet el mutis definitiu, la seva sortida és escena final, tres actrius també fortes pugen als escenaris barcelonin­s. En dues obres que giren entorn de la identitat, la imatge i el cos de la dona. I la mirada i els condiciona­nts que la societat hi ha projectat.

El Teatre Nacional de Catalunya estrena avui Monroe-Lamarr, la trobada imaginària entre dues intèrprets, Marilyn Monroe i Hedy Lamarr, que van ser anunciades com les dones més boniques dels seus temps però que eren molt més: Lamarr va crear un sistema de salt de freqüència per guiar els torpedes a la Segona Guerra Mundial sense que fossin intercepta­ts que va obrir el camí que porta al wifi actual. Tot i això, l’exèrcit dels Estats Units no li va fer ni cas i la va posar a vendre bons de guerra subhastant els seus petons en actes públics.

I al Lliure demà s’estrena Una, dirigida per Raquel Cors i protagonit­zada per un dels mites de l’època del destape, la barcelonin­a Eva Lyberten, que, joveníssim­a, va passar per pel·lícules com La caliente niña Julietta, la portada de l’Interviú ila movida madrilenya i que portarà a escena la tensió entre el gest alliberado­r que suposava en la transició despullar-se i apostar per la llibertat i el plaer –“Jo volia expressar l’art del nu perquè el nostre veritable vestit és la nuesa, pell, carn i ossos. Amb aquesta nuesa vam arribar i marxarem, encara que ens posem vestits, màscares”, assenyala Lyberten– davant el perill de quedar cosificada per les mirades retrògrade­s i patriarcal­s.

Mirades com les que atrapen Marilyn Monroe o Hedy Lamarr. “Monroe-Lamarr parla de dues icones brutals de la indústria cinematogr­àfica a Occident i prova d’entendre com hem tractat les iconografi­es sexuals i el desig”, assenyala el director del TNC, Xavier Albertí. L’autor de la peça, Carles Batlle, s’imagina una trobada plausible entre les actrius dies abans del suïcidi de Marilyn per “abordar temes amb ressò avui: la condició de la dona, el pas del temps, la pèrdua de la joventut, la fama efímera”.

Protagonit­zada per Laura Conejero i Elisabet Casanovas, el director del muntatge, Sergi Belbel, assenyala que “denuncia un sistema injust en què la dona no és tractada com a persona, sinó com a objecte de desig, i quan fa més de 40 anys és oblidada”. Perquè quan les dues actrius es troben Lamarr ja té arrugues i ha caigut gairebé en l’oblit. Tot i això, el seu invent per dirigir torpedes, assenyala Belbel, “va generar una indústria on, si hagués mantingut els drets, hauria acabat multimilio­nària i no arruïnada i robant cosmètics en un supermerca­t”. Conejero apunta que “encara avui quan veus una dona atractiva que desenvolup­a una activitat intel·lectual penses: ‘Podria ser model’”.

En aquest sentit, Eva Lyberten, nascuda com a Herminia Benito a Barcelona el 1958, es va atrevir a trencar motllos en la transició, i la directora Raquel Cors va quedar fascinada quan va conèixer la seva vivència, que ara porta al Lliure. “Volia escoltar en primera

L’obra ‘Una’ està protagonit­zada al Lliure per un mite del cinema del ‘destape’, Eva Lyberten

persona què suposa posar el cos en aquelles imatges que va protagonit­zar i, ara que farà 62 anys, saber com les mira i les resignific­a”, diu la directora, que ha tornat Eva/Herminia a escena. Lyberten ha obert a Cors el bagul de les seves imatges, totes les Eva i Herminia Benito possibles en fotos, dibuixos, pel·lícules, i amb elles es va a l’obra des d’Eva a l’àmbit col·lectiu, a altres vides i dones. “Hi ha una dialèctica tota la peça entre l’Eva com a icona del cinema eròtic i el que és la dona real, l’Herminia”, assenyala Cors, filla de la també directora Sílvia Munt, i afegeix que “hi ha reflexions sobre el seu cos ara, la seva relació amb la seva sexualitat, amb el passat. Ella s’ha buscat en aquestes imatges i, alhora, ha fugit del reflex que li retornaven, volent emancipar-se’n”. En aquest sentit, Lyberten conclou que mirar la seva Eva avui és “honrar que tenim la capacitat en tot moment de crear les nostres històries, guions i personatge­s. I també de deixarlos anar”.

 ?? WHITE HORSE/TNC ?? Bellesa i geni
A dalt, una imatge de Monroe-Lamarr, que s’estrena avui al TNC
WHITE HORSE/TNC Bellesa i geni A dalt, una imatge de Monroe-Lamarr, que s’estrena avui al TNC
 ?? SÍLVIA POCH ?? El ‘destape’, des
d’avui. A baix, una imatge d’Una, amb Eva Lyberten al Teatre Lliure
SÍLVIA POCH El ‘destape’, des d’avui. A baix, una imatge d’Una, amb Eva Lyberten al Teatre Lliure

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain