Entrevista amb el vampir
Al catàleg de l’exposició Vampirs que es presenta al CaixaForum, el comissari, Matthieu Orléan, parteix d’una primera evidència: filmar els vampirs és filmar la nit, la gran desapareguda de l’actual imaginari pandèmic. La nit és present en totes les pantalles de l’exposició, en les fotografies, en els cartells, en la majoria d’obres d’art que dialoguen amb els relats fílmics. És en aquesta nit, que tan bé sap filmar Albert Serra, un dels grans protagonistes de la mostra, on apareixen els rajos de la transgressió, des d’un inframón que conviu entre nosaltres. El vampir és un mite present que ens parla de les pulsions humanes que exploren el desig, el terror, el contacte físic, el poder, la plaga, la política i la cultura visual.
Quan aquesta exposició es va presentar a París, a la Cinémathèque francesa, entre l’octubre del 2019 i el gener del 2020, no hi havia la sospita de la pandèmia expandida que patim. Per tant, veure la mateixa exposició ara a Barcelona, amb algunes noves incorporacions, proposa una altra forma de lectura i d’immersió. El desitjat retorn a la convivència que suposa la reobertura dels espais culturals va acompanyat en aquest cas d’una introspecció amb relació a l’espectador. Si en el relat original del Dràcula de Stoker, i en les adaptacions fílmiques del mite, la idea de contaminació hi és present, ningú s’hauria pogut imaginar
En el Dràcula original de Stoker i en les adaptacions fílmiques del mite és present la idea de contaminació
mai que aquesta plaga podria tenir una escala planetària com la que encara vivim. És per això que l’encarnació del mal vampíric i la seva fascinació indestructible és especialment reveladora.
En una de les poques imatges diürnes que apareixen en una de les pantalles de l’exposició, es projecta el fragment d’una entrevista de l’any 1931 amb Bela Lugosi, en què parla del seu origen hongarès i de la seva adaptació a la societat nord-americana. Aquesta entrevista és una joia de l’arxiu, perquè es tracta d’una de les tres filmacions que es conserven de la sèrie que va dirigir Grace Elliot, una cineasta en una època en què les directores eren excepcionals. En les tres entrevistes conservades (a Walter Huston, James Cagney i Bela Lugosi), Grace Elliot reprodueix un mateix esquema: una noia jove, que porta el nom fictici de Dorothy West, va a la mansió de l’home i parla amb ell, l’interpel·la irònicament sobre aspectes de la seva professió i la seva masculinitat. En el cas de l’entrevista a Lugosi, l’actor es mostra obsessionat pel seu propi paper, i fa veure que Dràcula el posseeix i la noia n’acaba fugint. En la mateixa pantalla expositiva apareixen altres imatges de Lugosi, extretes dels dos films d’Ed Wood en què va participar en una fase terminal de la seva vida. Allà se’l veu posseït per les drogues i pel personatge que va encarnar i de qui mai s’havia arribat a alliberar, cosa que confirma allò que Grace Elliot va saber profetitzar més de vint anys abans en el seu retrat del personatge. El vampir diürn ens revela que el seu territori és l’obscuritat, el de la nit fílmica i el de la nit interior.