El Liceu practica la “revolució de la normalitat” per salvar la seva ‘Traviata’
El teatre convida 500 persones a un assaig per visualitzar el topall del Procicat
Amb La traviata del desembre en joc, al Liceu no li queda cap altra opció que reflexionar en veu alta sobre el parany que li suposa la nova normativa del Procicat, que en aquesta segona desescalada pel coronavirus fixa inesperadament un límit d’aforament de 500 persones per funció, això és, un 21% del coliseu líric barceloní. El teatre va posar a la venda el 50% de les localitats i ja té 20.000 persones que volen assistir a les 16 funcions programades del 5 al 30 de desembre. Això ara l’obligaria a decidir quina meitat deixa fora i qui deixa entrar. És més, molts dels abonats podrien quedar-se al carrer.
Així doncs, el Liceu reclamava ahir revisar aquest criteri a fi de poder estrenar aquesta producció de l’òpera de Verdi amb muntatge de David McVicar, una reposició per celebrar el 20è aniversari de la reobertura del teatre. Va ser, en tot cas, una reivindicació a través de l’art. Per començar va passar per streaming l’assaig alla italiana en què orquestra, cor i solistes es troben davant del decorat per assajar bàsicament la música, però a més va convidar 500 persones a la sala, de manera que es veiés el trist aspecte que oferia el buc insígnia de la cultura catalana amb una de cada quatre butaques ocupades. Era la “revolució de la normalitat”, en paraules del director artístic del teatre, Víctor Garcia de Gomar.
“En el context en què el futur està compromès per uns criteris aritmètics a revisar, la normalitat d’uns assajos representa encendre una espelma d’esperança, però també és un gest subversiu”, va afirmar. I això no era tot. Abans i després de l’assaig hi va haver dues accions més amb què es buscava sensibilitzar i agitar consciències: la primera era la interpretació de 4’33”, de John Cage, una peça controvertida en què cada músic de l’orquestra guarda silenci, de manera que la peça per si sola la formen els petits sorolls que fa el públic en aquest temps. I, efectivament, poca cosa se sentia amb 500 persones ocupant els 14.000 metres cúbics del Liceu. La segona era una performance nocturna: el pianista Francesco
Tristano es passaria de les 20.15 h d’ahir fins a les 8.15 h d’aquest matí tocant Les vexations, d’Erik Satie, a l’escenari del Liceu. És una breu balada de desamor escrita després d’una ruptura sentimental que consisteix en 150 notes que cal repetir fins a 840 vegades per indicació de l’autor. El concert, durant el qual s’aniria construint un rellotge de vidre i llum a tall de suport emocional i visual de l’espectacle –una instal·lació efímera dissenyada per l’agència d’art conceptual Falcon Muse Creative– es retransmetria també a temps real per streaming.
“Atès que el tema fonamental d’aquesta temporada del Liceu és l’obsessió, no se m’ocorren dues peces més emblemàtiques que aquestes, una d’escrita a partir de la saturació del silenci i l’ altra a partir de la saturació en la repetició i l’obstinació”, va afegir De Gomar.
Una obstinació expressada des del “màxim respecte a les autoritats sanitàries i el Govern de Catalunya –indicava Valentí Oviedo, director general–, sabent que és complicadíssim prendre decisions”. “Volem reflexionar, sempre a través de l’art, sobre el fet que el Liceu, tot i haver demostrat que és espai segur, que disposa d’un sistema de renovació d’aire de 8,5 vegades per hora i que va obtenir el certificat de Bureau
Veritas, hagi d’assumir aquest límit de 500 persones que fa que una producció com la que assagem i que involucra 300 persones des de fa un mes no es pugui fer en condicions mínimament viables. Podem obrir i té sentit fer-ho, no hi ha problemes de mobilitat, i si ho estem fent bé ho podem continuar fent bé”, va afegir pel que fa a la seva decisió de no superar mai la venda del 50% de l’aforament encara que estigués permès anar més enllà.
En cas que la protesta no tingui efectes, al Liceu no li quedarà cap més opció que sotmetre la decisió de si se suspèn o no La traviata a la Comissió Executiva, “explicant tant el tema del cost com el de reputació, i el que significa tenir tancada una institució com el Liceu en una ciutat que necessita fars culturals. Val la pena que les institucions culturals obrim per Nadal per transmetre esperança a la societat, perquè si no és possible que la societat col·lapsi”, va concloure Oviedo.
Tristano interpreta al piano tota la nit ‘Les vexations’, de Satie, com a part de la reclamació artística del teatre