La Vanguardia (Català)

El carrer Casanova de Barcelona està dedicat al llibertí venecià?

- MAGÍ CAMPS

Per tradició, hem conegut llegendes que han anat passant de generació en generació. Moltes vegades aquestes llegendes tenen un origen real, però la versió que ha arribat als nostres dies acostuma a tenir més de ficció que no pas de realitat. A banda d’això, els últims temps s’han posat de moda les llegendes urbanes, que circulen per les grans ciutats i que, si mereixen aquesta expressió, ja queden desqualifi­cades d’entrada i no se les creu ningú.

Avui parlarem d’una llegenda urbana que, malgrat tot, té més de real del que sembla. Si més no, les fonts consultade­s, d’absoluta fiabilitat, així ho asseguren, tot i que no hi ha cap document o enregistra­ment que ho pugui demostrar. La llegenda urbana en qüestió és la que fa referència al nom del carrer Casanova de la ciutat de Barcelona. Avui, gràcies al fet que als caps dels carrers la placa informativ­a inclou una petita referència al nom del carrer, sabem que el de Casanova fa referència al moianès Rafael Casanova i Comes, l’advocat i polític català que era el conseller en cap de Barcelona durant la guerra de Successió (1713-1714).

Al final de la guerra civil espanyola, però, amb l’entrada de les tropes franquiste­s a Barcelona, el carrer Casanova no estava identifica­t com ho està avui. Tampoc el carrer Tamarit ni el carrer Villarroel, dedicats a dos militars barcelonin­s: Francesc de Tamarit i Rifós i Antonio de Villarroel y Peláez. Tamarit, membre del Consell de Cent, va ser un dels artífexs del pacte de Ceret i va participar amb èxit a la guerra dels Segadors; i Villarroel va ser potser el principal defensor de Barcelona durant el setge del 1714 a la guerra de Successió.

Eren tres noms perduts en el nomenclàto­r dels carrers de Barcelona, que van passar inadvertit­s als rebatejado­rs franquiste­s que es van dedicar a descatalan­itzar i franquisit­zar els noms de les vies i places de la ciutat. Aquests tres carrers, que conflueixe­n al barri de Sant Antoni, van esdevenir una mena de forat negre, de matèria obscura, que va romandre impertèrri­ta durant la llarga nit del franquisme. El descuit no va passar inadvertit als historiado­rs ni als estudiosos interessat­s en la història de Catalunya, que no en van dir res, esclar.

Amb el pas dels anys i amb la mort de Franco, la majoria dels carrers rebatejats al final de la guerra van recuperar el nom original, com els diversos torrents que travessen el barri de Gràcia, la Diagonal o la Gran Via de les Corts Catalanes. Casanova, Tamarit i Villarroel van continuar exactament igual, perquè honoraven tres figures de la història de Catalunya.

La broma que corria entre els entesos, quan va començar a ser vox populi la badada del règim, és que algú que havia assessorat els rebatejado­rs havia argumentat que Casanova feia referència al famós seductor Giacomo Casanova. Un llibertí venecià del segle XVIII els va semblar ben normal.

I DEMÀ... Quina escriptora i il·lustradora va enviar Roald Dahl a pastar fang quan era petit?

 ?? ARXIU ?? Giacomo Casanova
ARXIU Giacomo Casanova

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain