El principi d’alguna cosa
El món de l’esport continua en galopant transformació. Marc Gasol fitxa per Los Angeles Lakers i concedeix la primera entrevista a Ibai Llanos, tota una celebritat per a la població hispanoparlant sub-21, la que veu el món a través d’internet, col·lega de Neymar i el Kun. Un autèntic desconegut per als iaios. Però no està tot perdut. Hi ha un crit que sobreviu a tot, que uneix els sub-21 amb els iaios amb transversalitat generacional una mica troglodita. Passa en el futbol. “Xutaaaaaaaa!”. Es produeix quan un jugador, normalment del Barça, té angle de xut ja a l’interior de l’àrea i prefereix mirar a qualsevol banda abans que a la porteria. La cosa es va repetir a la primera part. Després de la pausa, a Dest, element incontaminat, li va arribar el crit des d’algun lloc de l’hiperespai, va aparèixer com un coet per la dreta, va xutar amb determinació i la va ficar. Després es va afegir a la causa
Braithwaite, que en va endollar dos. Fins i tot el ploramiques Griezmann en va fer un altre. Conclusió: un cop dins de l’àrea, si hi ha forat, xuteu.
Diuen els predicadors moderns, els venedors de psicologia de butxaca, que de les crisis sempre en sorgeixen oportunitats. La realitat no és tan simplista, però després del que es va veure ahir a Kíev podran dir els barruts “Ho veus, com teníem raó?”, observació d’altra banda típica de setciències futboler després d’un resultat no esperat. El Barça, abatut emocionalment després de perdre al Metropolitano però sobretot després de quedar-se successivament sense puntals com Ansu Fati i Piqué, se’n va anar cap a Ucraïna amb el maleter mig buit gràcies a una decisió sàvia i valent de Koeman. No se li podien lesionar jugadors espremuts com Messi i De Jong, i la classificació permetia arriscar (altres tècnics s’haurien reprimit més). Resultat: gent jove començant una mica nerviosa i acabant desfermada. Va arribar un moment que fins i tot semblava que gaudien del futbol i no el patien. Amb aquella actitud despreocupada d’Ibai Llanos, ves per on. Tant de bo no sigui un miratge. Tant de bo sigui el principi d’alguna cosa.