Els ajuts eviten el tancament del 36% de les empreses espanyoles
El BCE adverteix de l’impacte de tallar de cop les mesures de suport
Els governs europeus i el BCE hauran de buscar un difícil equilibri per trobar el moment i el ritme adequat per retirar els ajuts a l’economia sense deixar tocada la recuperació. Un informe del Banc Central Europeu exposa de forma contundent el dilema, i amb xifres. D’una banda, arriba la constatació. Els ajuts han salvat multitud d’empreses, especialment a Espanya. Un 36% d’empreses espanyoles es van salvar de la fallida pels ajuts en els dos primers mesos de la pandèmia, segons aquest informe. Per altra part, el BCE avisa que una retirada abrupta d’aquests suports podria enfonsar els ingressos de les llars i les empreses, amb efectes col·laterals en l’economia l’any que ve.
Són les conclusions d’aquest estudi del BCE que se centra en les cinc grans economies de la zona euro, Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Holanda. Destaquen els efectes de les moratòries i els ERTO per reduir les despeses de les empreses i els crèdits que van permetre postergar els pagaments, sufragar despeses o ajustar la producció al nou escenari. En aquest terreny, se subratlla el paper dels ERTO per evitar el tancament d’empreses. “L’impacte d’aquestes polítiques va ser més gran a Itàlia i Espanya que a França i Alemanya. Es reflecteix en el percentatge d’empreses més alt, un 36% per cent a Espanya i un 40% a Itàlia, que haurien deixat de poder afrontar els seus compromisos sense una política de suport en els dos mesos del xoc de la pandèmia”, indica l’informe, que avisa que l’eficàcia d’aquesta política de suport per evitar fallides minvarà a mitjà termini, perquè l’estrès continuat convertirà algunes empreses en no viables.
En total, en les cinc grans economies de la zona euro les mesures de suport a l’economia per part de les autoritats fiscals han suposat una transferència a l’economia real equivalent al 8% del PIB real el 2020, un percentatge que se situarà en el 2% de PIB real el 2021.
Tot i això, quan s’acosta el moment de reduir aquests suports, sorgeixen els riscos. “Treure les mesures de forma abrupta pot enfonsar els ingressos de les llars i les empreses, amb efectes col·laterals en l’activitat econòmica el 2021”, adverteix el BCE, que afegeix que la supressió simultània d’aquestes mesures pot provocar una caiguda prolongada de la recuperació. Aquests efectes es concentrarien en la primera meitat del 2021. La retirada de mesures que poden tenir més impacte negatiu són els ERTO, les transferències directes i els suports fiscals, tot i que l’impacte varia substancialment segons els països.
En el cas d’Espanya i França l’efecte pot ser menor per la prolongació dels ERTO i la seva capacitat d’evitar el tancament d’empreses. En canvi, a Itàlia, l’expiració simultània de la majoria de les moratòries de crèdits, el final dels ERTO i del suport directe produirà una caiguda substancial de les mesures de suport el 2021. En el cas d’Alemanya, l’extensió dels ERTO fins a finals del 2021 alleujarà només parcialment la retirada de les molt generoses mesures de suport directe i ajornaments fiscals.
A més, el BCE també adverteix que aquesta caiguda dels ingressos pot exacerbar-se si s’han d’aplicar noves mesures de confinament que produeixin una nova caiguda dels ingressos en les empreses i les famílies.
La conclusió final de l’informe del BCE és que hi ha riscos substancials a curt termini associats amb la retirada de les mesures de suport. “La sortida del suport extraordinari s’ha de mesurar acuradament” atès l’impacte negatiu sobre l’economia, encara que si es prolonga durant molt de temps la seva eficàcia disminuirà i fins i tot pot tenir efectes negatius, com mantenir en funcionament empreses no viables.
El 2020, les transferències a l’economia real de les autoritats fiscals van sumar un 8% del PIB real