França no s’espera a l’arribada de Biden per reinstaurar la taxa Google
París no espera a l’acord a l’OCDE i fa pagar els colossos tecnològics
Donald Trump havia amenaçat Europa amb represàlies econòmiques si s’imposava l’anomenada taxa Google a les grans tecnològiques. Ara França no s’ha esperat que Biden prengués possessió per anunciar que l’aplicarà.
L’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca no eliminarà, per art de màgia, les friccions i desacords entre Washington i la Unió Europea, sobretot en l’àmbit comercial. França va donar un sever avís ahir al president electe dels Estats Units amb l’anuncia de la reimplantació de l’anomenada taxa Google per gravar les grans companyies de l’economia digital.
La decisió de París, que serà secundada ben aviat per altres socis europeus –entre ells Espanya, que aplicarà l’impost a mitjans de gener–, suposa una clara mesura de pressió a la futura administració demòcrata perquè s’avingui finalment a acceptar un acord al si de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament a Europa (OCDE), el fòrum en el qual s’està negociant el tribut. Amb Donald Trump el pacte no va ser possible, en part per raons d’estratègia electoral, ja que un compromís hauria donat una imatge de debilitat a l’apòstol de l’America first davant els seus votants més nacionalistes.
La reinstauració de la taxa que a França es coneix per l’acrònim
GAFA (Google, Amazon, Facebook i Apple) va ser avançada pel rotatiu britànic Financial Times i confirmada després pel Ministeri d’Economia i Finances francès. A les companyies afectades se’ls va enviar en dies passats una notificació de pagament. El ministre Bruno Le Maire, en declaracions a l’agència Bloomberg, va manifestar la seva esperança que la futura presidència de Biden obrirà una nova era i donarà “una possibilitat” d’obtenir “un consens al si de l’OCDE d’aquí al començament del proper any”.
La taxa Google va ser adoptada pel Parlament francès el juliol del 2019. Suposa pagar un 3% per la facturació a França. S’aplica a les companyies amb ingressos superiors a 25 milions d’euros al mercat francès i 750 milions a nivell mundial. El 2019 va reportar a les arques franceses uns 350 milions d’euros. L’estimació inicial per al present any era de 500 milions, però després es va rebaixar 400.
El Govern francès havia deixat en suspens aquesta taxa digital en espera d’un acord en l’OCDE que afectaria 137 països. De fet, s’ha arribat bastant lluny en els aspectes tècnics de còmput d’aquest tribut, molt complex, però al final faltava sempre el vistiplau polític.
El secretari general de l’OCDE, el mexicà Ángel Gurría, va mostrar la seva confiança, a l’octubre, que el pacte pogués materialitzar-se cap a mitjans del 2021. Gurría va alertar del perill d’una guerra comercial en un moment tan delicat com en aquesta crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19. Segons ell, els congressistes demòcrates li havien fet arribar la seva posició favorable a la taxa en cas de victòria de Biden.
El pas fet per París pot ser interpretat com un repte, com un senyal poc amistós davant un nou president que ha promès precisament una altra política cap als seus aliats, de més cooperació i diàleg, davant les insolències i les provocacions de Trump.
L’Administració sortint a Washington havia amenaçat París amb dures represàlies si tornava a aplicar la taxa de manera unilateral. Serien castigats, per un valor de 1.300 milions de dòlars anuals, productes de luxe francesos com bosses de mà o cosmètics. Aquest pols transatlàntic va afectar fins i tot els plans de compra de la històrica cadena de joieria dels Estats Units Tiffany pel grup francès LVMH (Louis Vuitton). El Govern gal va aconseguir bloquejar
Trump havia amenaçat París amb dures represàlies comercials si tornava a instaurar el tribut
durant un temps aquesta operació.
Cal veure ara com reacciona l’equip econòmic de Biden, acabat de formar, davant la nova realitat. De moment les empreses afectades ho van fer sense escarafalls. Facebook, per exemple, va garantir “el compliment amb les lleis tributàries en les jurisdiccions en les quals operem”. Altres empreses van respondre de manera similar, segons l’agència Reuters.
La taxa Google és una iniciativa fonamental per provar d’homogeneïtzar i racionalitzar la fiscalitat global. Seria una fita del segle XXI en aquest terreny. No és fàcil, tot i això, determinar qui ha de pagar la taxa, quant i en quina jurisdicció, tenint en compte que es tracta d’empreses que facturen xifres astronòmiques sense gairebé presència física o molt reduïda.
En la seva ofensiva a favor de la taxa digital, el Govern francès actua amb el suport d’una opinió pública històricament molt refractària al poder econòmic i a la influència cultural dels Estats Units. Durant la present crisi per la pandèmia, Amazon apareix sempre com la gran beneficiada del confinament i del tancament forçós de comerços. La fermesa amb la taxa digital ha estat un argument emprat pel primer ministre francès, Jean Castex, durant el segon confinament, per provar de daurar la píndola als comerciants obligats a tancar per evitar els contagis. El premier va provar de convèncerlos que el Govern no estava afavorint a propòsit a Amazon i que la seva intenció era obligar-lo a pagar molts més impostos a França.