Els Guardians de la Revolució volen fer el salt a la presidència iraniana
Diversos militars anuncien la seva candidatura per a les eleccions de juny
Conegut el nom del nou president dels Estats Units –fet que importa més del que es confessa–, l’Iran comença a moure les fitxes per a les eleccions presidencials del mes de juny. Aquestes seran les eleccions en què els Guardians de la Revolució faran el salt per governar el país. O almenys és el que intentaran, com estan deixant clar.
El primer a fer el pas ha estat l’actual assessor de Defensa del líder suprem i un dels veterans integrants dels Guardians, el general Hosein Dehgan, que dilluns passat confirmava a un mitjà local la seva candidatura. “El temps de les baralles polítiques ha acabat i l’important és complir les peticions de la gent”, va dir Dehgan, de 63 anys, que entre el 1982 i el 1984 va encapçalar la Divisió Qods dels Guardians a Síria i el Líban. Els nordamericans l’han assenyalat com un dels responsables dels atacs a l’ambaixada a Beirut el 1983, acusació que sempre ha negat.
Dehgan, que forma part de la llarga llista d’iranians sancionats per Washington, és un dels càrrecs més alts dins dels Guardians en la cursa per la presidència, però no serà l’únic. Molts altres noms es perfilen en l’horitzó, fet que té electritzat l’escenari polític, on la confusió és gran.
La percepció de la mala gestió de l’economia i de la pandèmia, l’extensió de la corrupció, les sancions econòmiques que afecten cada un dels aspectes de la vida dels iranians, sumat tot a la creença que ja no val la pena apostar per la política com a camí cap als canvis, faran extremadament difícil convèncer la població que participi en els pròxims comicis.
“Els iranians han tornat a comprovar en aquests darrers vuit anys de Rohani que el president té les mans lligades, queda clar que qui ocupi aquest càrrec cada vegada té menys poder”, assegura un comentarista local en condició d’anonimat. Els qui tenen les de perdre davant aquesta desafecció són els polítics de sectors moderats o reformistes. Els primers van perdre tota credibilitat amb Hassan Rohani, que possiblement sortirà del càrrec amb una de les popularitats més baixes en la història de l’Iran. Els qui van apostar per ell en dues ocasions són els més decebuts per la manera de governar d’aquest clergue.
Els segons, els reformistes, cada vegada estan més relegats de l’escena política i, per a més desgràcia, no semblen tenir un candidat de pes. L’expresident Muhammad Khatami, el seu líder natural, va perdre la gran influència que va tenir fins fa pocs anys. “Cal dubtar del seny de qualsevol que desitgi presentar-se a les eleccions de l’any 1400 (per l’any persa)”, ha sentenciat Ali Janati, exministre moderat i fill del nonagenari clergue radical que encapçala el Consell dels Guardians, que té entre les seves tasques avaluar les credencials islàmiques i morals dels precandidats.
La baixa participació electoral que es preveu deixa el camí obert perquè un militar sigui president. “Què han fet els polítics que han estat
DECEPCIÓ AMB ROHANI La baixa participació prevista reforça els militars davant els polítics moderats
DEL CLERGAT A L’EXÈRCIT Els Guardians podrien donar llibertats socials per guanyar-se la confiança de la gent
a càrrec del país durant els darrers 40 anys?”, es preguntava dies enrere el general Esmail Kosari, que com molts integrants d’aquesta força també ha coquetejat amb la política i coneix l’oposició que hi ha dins d’un gran sector de la societat a què un militar sigui president.
Actualment, les activitats dels Guardians transcendeixen la defensa de la seguretat nacional i juguen un paper únic en l’economia del país, de la qual es calcula que en podrien controlar més del 30%. La política tampoc no és un camp nou per a ells. Desenes de guàrdies i basiyis –les milícies– han obtingut escons al Parlament al llarg d’aquestes dècades. Tot i això, si un militar guanya la presidència es trobaria amb una càmera dominada pels seus. Dos terços dels parlamentaris actuals provenen d’aquestes forces, entre ells Mohamed Baquer Qalibaf, actual president i possible aspirant presidencial.
Les veus que analitzen positivament l’arribada dels Guardians a la presidència no només arriben del sector radical. Dins del sector moderat-reformista hi ha els qui pensen que pot ser el camí de sortida per al laberint polític on ha quedat estancada la República Islàmica. “Ells ja no podran assenyalar al Govern com a culpable del que està passant, la responsabilitat caurà sobre ells i hauran d’actuar”, diu el comentarista local. D’altres pensen que podran pactar més fàcilment amb els EUA. L’economista Said Laylaz assegura que, en cas d’arribar al poder, hauran de fer un pacte de convivència amb la societat que els doni marge de maniobra per actuar. “Poden donar més llibertats socials i oblidar-se de certes restriccions per guanyar-se la confiança de la població”, diu.
D’altres es plantegen si aquest pot ser el principi del final del gran poder polític que han ostentat els clergues, no sempre ben vistos per un sector dels Guardians. La realitat és que qualsevol escenari que es plantegi és incert. Mustafa Tayzadeh, polític reformista, ha destacat des de fa anys que els Guardians no són una unitat, que hi ha moltes posicions dins de l’organització i que no es pot esperar que tots actuïn de la mateixa manera. Això queda demostrat en el ventall de possibles candidats.