França i la ‘laïcitat falsejada’
Després que Emmanuel Macron recordés, a l’homenatge a Samuel Paty, el seu suport a la publicació de les caricatures de Mahoma pel setmanari Charlie Hebdo en nom de la llibertat d’expressió, el president turc Recep Tayyip Erdogan ha qüestionat la salut mental del president francès. Com a conseqüència d’això, París va cridar a consultes el seu ambaixador a Ankara. I Turquia, com altres països musulmans, va demanar un boicot als productes francesos.
Turquia i França formen part de la mateixa aliança, l’OTAN. No és habitual que uns països integrants de la mateixa aliança arribin a semblant nivell de tensió. Els motius per a la discòrdia entre París i Ankara són nombrosos, van des de Líbia o Síria fins a NagornoKarabakh, passant per la Mediterrània oriental. Tot i això, Erdogan acaba de creuar un llindar, en preocupar-se per la salut mental del president Macron. Ja no es tracta si més no d’una qüestió de llenguatge diplomàtic, sinó de simple cortesia. El respecte obligat a d’altres dirigents prohibeix aquest tipus de declaracions.
Amb semblant actitud, Erdogan busca aparèixer com el millor protector dels musulmans, a Turquia i fora de les seves fronteres. Té un projecte que es diu “musulmà”. Fa poc va reconvertir Santa Sofia en mesquita. Ara intenta aprofitar l’ocasió per demonitzar Macron, encara que sigui a costa de distorsionar les seves paraules i presentar-lo com un enemic de l’islam, del qual ell en seria el protector. Cal esmentar que ha estat molt menys violent en els seus atacs contra Xi Jinping a propòsit dels uigurs.
Alhora, ha posat en peu de guerra certs països musulmans propers a Turquia amb una campanya de boicot als productes francesos, per tal de sancionar França per una política presentada com fonamentalment hostil a l’islam. Es tracta d’una campanya que ara per ara és limitada; té una repercussió mediàtica molt forta, però una repercussió econòmica o política relativament feble.
La reacció d’Erdogan pot semblar excessiva i, en realitat, tendiria a desacreditar-lo, però representa de tota manera un risc: podria incitar alguns, reticents a permetre que el president turc s’emboliqui amb les robes que pretén adoptar, a superar-ne els posicionaments. Es tracta del clàssic risc d’escalada davant un tipus de reacció emocional. I, en semblant seqüència, com sabem, l’opinió pública s’inflama amb rapidesa. Aleshores, quina actitud ha d’adoptar davant Erdogan i el boicot? L’interès d’Emmanuel Macron no és reaccionar al mateix nivell que el seu homòleg turc. No exerceix el mateix paper que ell a l’escena internacional. Sens dubte, ha de condemnar enèrgicament l’ús d’aquests insults, que són del tot inacceptables, però sense recórrer per això al mateix tipus de procedir.
Pel que fa a la crida al boicot, convé redefinir el que suposa el discurs francès sobre la laïcitat. Les paraules d’Emmanuel Macron a propòsit de l’islam han estat deformades i caricaturitzades. S’hi han afegit les paraules de responsables (o irresponsables) polítics francesos que han enterbolit les nocions de l’islam, l’islamisme i els musulmans. Entre certs sectors d’opinió, hem assistit a una escalada de propostes l’objectiu de les quals consisteix a estigmatitzar col·lectivament els musulmans.
En vista d’això, cal adoptar un discurs pedagògic sobre la laïcitat, però també combatre la discriminació contra els musulmans. Tal és, fins ara, el discurs del president francès sobre el tema, per més que alguns polítics vulguin portar-lo a un altre terreny.
No hi ha dubte que els nombrosos debats i excessos que hi ha a França i que cal qualificar de laïcitat falsejada tenen repercussions a l’estranger. França tenia una imatge extremadament positiva al món àrab i musulmà com a resultat de les polítiques de De Gaulle, Mitterrand, i després Chirac amb el seu rebuig de la guerra de l’Iraq. Gran part d’aquest capital s’ha erosionat, evaporat. Els debats irracionals i violents, de vegades estigmatitzadors, a propòsit dels musulmans, encara que no són la política oficial de França, tenen un ressò als països musulmans i també a la resta del món. L’agost del 2016, quan França es va incendiar al voltant de la qüestió del burquini, nombrosos ambaixadors francesos van posar de manifest la commoció que aquest debat gairebé histèric havia suscitat a l’estranger.
El debat sobre l’afer es va crispar en el pla nacional i nacional i es va reflectir en la imatge de França a l’exterior. Hem de defensar i promoure la
veritable laïcitat, que és la protecció de tots, la llibertat de tots, i no l’estigmatització d’una religió. S’ha de distingir de la laïcitat falsejada, que per a alguns només constitueix un pretext, ja sigui per convicció (perquè no els agraden els musulmans), per oportunisme (perquè pensen treure’n partit) o per por d’arriscar-se si van en la direcció contrària.
Erdogan ha estat molt més violent amb Macron, de qui n’ha qüestionat la salut mental, que amb Xi pels uigurs
Hem de defensar la ‘veritable’ laïcitat, que és la protecció i llibertat de tothom, i no l’estigmatització d’una religió