Govern de col·lisió
Els governs de coalició d’Espanya i Catalunya fan aflorar greus tensions internes. Les filtracions, les escaramusses als mitjans, les dures declaracions (i desqualificacions en off) que es llancen entre si alguns ministres i consellers són el símptoma –i de vegades la causa– de profunds recels personals, als quals s’afegeixen grans diferències estratègiques en temes centrals. La desconfiança precedeix la discrepància, cosa que reforça la idea que un govern de coalició no és simplement un contracte polític i que només és possible amb una sincera voluntat política de cooperació i col·laboració. Un govern de coalició és un govern d’affectio societatis. És a dir, és el deure de tots els socis i membres d’una societat de col·laborar i tenir un interès comú més gran que el propi. Les paraules tenen ànima. L’etimologia ens ajuda a trobarla. La paraula coalició procedeix del llatí coalitum, forma supina de coalescere, que vol dir reunir-se, associar-se o ajuntar-se. Coalició és el contrari a col·lisió. El llenguatge és agitat, i les semblances fonètiques i les paronomàsies ens ofereixen paradoxes contradictòries i sorpreses suggestives: mort/ sort, tensar/pensar, arma/ànima. De vegades, una o dues lletres canvien totalment el sentit d’una paraula. Això succeeix amb els governs de coalició: són sensibles, delicats i fràgils. Depenen d’una lletra, d’un detall. Cal cuidar-los. No són fets per resistir la tensió permanent, sinó la cooperació franca i generosa.
NOVETAT HISTÒRICA El Govern espanyol és inèdit. És la primera vegada que es governa en coalició. És una novetat històrica que marcarà el futur de noves i futures coalicions, amb aquests actors polítics o amb els seus contraris i alternatius. És un aprenentatge que deixarà empremta i lliçons per als actuals components de la coalició governamental i per als inevitables nous governs de coalició una vegada que el nostre sistema polític s’allunya, cada vegada més, del bipartidisme hegemònic amb les seves alternances cícliques i de les majories absolutes. També deixarà conclusions per als electors de les dues forces i, en especial, per als electors duals que es consideren d’esquerres i progressistes i que fluctuen entre el vot al PSOE i a UP.
COOPERACIÓ VIRTUOSA Aquests electors, i el conjunt de la ciutadania, assisteixen amb perplexitat a una lluita posicional entre les dues forces pel relat, la visibilitat i l’estratègia. Una lluita que deixa marques de suspicàcies interpersonals que perjudiquen l’essència de la cultura de coalició. La goma d’enganxar d’un govern de coalició no pot ser només el poder, amb el seu joc permanent de negociacions i tacticisme. El poder d’un govern de coalició rau a mostrar als electors que les diferències sumen, que les discrepàncies es pacten, que les propostes s’enriqueixen, que la pluralitat no és un problema ni per a la lleialtat ni per a l’eficàcia. Si es perd aquesta cultura política de la cooperació virtuosa, els electors penalitzaran severament els seus protagonistes i tots perdrem en aquesta necessària i inevitable cultura política.
CONFIANÇA Governar en coalició o en minoria no és una excepció, sinó la norma als països de la Unió Europea. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i tots els seus ministres i portaveus, de vegades redueixen la política a un joc de rol o a un tauler de joc d’estratègia com el go, en el qual dos jugadors (adversaris) lluiten amb l’objectiu d’aconseguir controlar un territori més gran que l’oponent. No hi ha confiança quan un no pot girar-se d’esquena davant el seu aliat. Tampoc quan no pot mirar-li a la cara o treballar al seu costat. La confiança és, també, un territori físic. Deixin de jugar al go i provin l’Scrabble. Sumar punts, sumant paraules, construint interrelacions i interconnexions.