Sánchez i el fil d’Ariadna
En deu mesos, ERC ha passat de proclamar per boca de la seva diputada Montserrat Bassa “m’importa un rave la governabilitat d’Espanya” a aprovar-li els pressupostos al Govern central, la qual cosa permetrà arribar al final de la legislatura. Més enllà que la parlamentària republicana va parlar el dia de la investidura angoixada per la condemna per sedició a la seva germana Dolors, resulta evident que el seu partit ha decidit apostar pel pragmatisme, sabent que l’actual Govern espanyol és el més disposat dels possibles a trobar una sortida al laberint català. El fil d’Ariadna el té a les seves mans Pedro Sánchez, mentre que Pablo Casado s’identifica amb el Minotaure, així que ERC ha decidit dialogar en lloc de desafiar. La seva posició té més mèrit, perquè es produeix dos mesos i mig abans de les eleccions catalanes, mentre que JxCat, el seu competidor en el camp sobiranista, insisteix en la confrontació com a estratègia per guanyar-lo en l’esprint final a les urnes.
Res no és de franc i els republicans passaran la factura pel seu suport, però
En deu mesos, ERC ha passat d’importar-li un rave el Govern central a aprovar els pressupostos
en això consisteix la política, encara que de vegades sembla oblidar-se. Qui ho sap bé és el PNB, tan frontissa com sempre en la política espanyola, fet que li ha permès en els últims anys importants recursos, competències i infraestructures en benefici de la societat basca. És més, Euskadi s’ha convertit en el més semblant a un Estat associat, sense haver de desafiar l’Estat.
El dia que CDC va abominar del peix al cove va cometre un error com una casa, perquè això no era pujolisme, sinó política. El terme no es pot esmentar a Catalunya perquè sembla un retorn al passat, una traïció al martirologi dels processistes, la renúncia al tot per la part. Ho va resumir amb ironia l’escriptor irlandès George Bernard Shaw quan va escriure: “Quin home intel·ligent, si li donessin a elegir entre viure sense roses o viure sense cols, no correria a assegurar-se les cols?”.
ERC ha aconseguit 2.300 milions en inversions i transferències, la liquidació del deute en la gestió de les beques des del 2005 i el compromís d’una harmonització fiscal que inclogui posar fi al paradís impositiu madrileny. Gabriel Rufián va justificar la posició del seu partit argumentant que amb la situació que tenim i que tindrem “seria una irresponsabilitat no escoltar, no parlar, no dialogar i no negociar la millora de les condicions materials de la gent” i això inclou els pressupostos de l’Estat. “Resa, però no deixis mai de remar cap a la ribera”, diu un proverbi rus.