Via lliure als pressupostos
El suport majoritari que el president Pedro Sánchez ha aconseguit per tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat del 2021, en temps i forma, suposa una important injecció d’estabilitat i normalitat institucional per a l’economia espanyola, en uns moments clau en què cal una aportació important de despesa pública per afrontar la pandèmia de la Covid-19 i treure el país de la profunda recessió en què es troba.
Els pressupostos acumulaven pròrrogues des de fa dos anys com a conseqüència de la falta de suport parlamentari als governs de torn. Això ha fet que Espanya hagi viscut aquest temps amb els últims comptes públics elaborats pel ministre d’Hisenda popular Cristóbal Montoro. Una tercera pròrroga hauria suposat una cotilla insostenible per al desenvolupament normal de l’activitat econòmica i social del país. Cal assenyalar, a més, que des del 2016 els pressupostos no s’havien aprovat mai en les dates corresponents i sempre havien entrat en vigor amb diversos mesos de retard. Ja era hora que hi hagués una mica de normalitat en la posada en marxa d’una norma que és bàsica per al funcionament del país, de les seves empreses i dels ciutadans.
Els suports als pressupostos generals aconseguits en les negociacions que ha dut a terme el Govern espanyol els últims dies amb el PNB –que ha aconseguit la suspensió de l’impost sobre el dièsel–, amb EH Bildu, amb ERC –que ha elevat fins a 2.300 milions d’euros els fons que rebrà Catalunya el 2021– i amb Compromís permeten sumar vots més que suficients a la coalició governamental PSOE-Unides Podem. El Govern central tampoc no descarta poder tenir el suport de Ciutadans, amb el qual encara manté obert el diàleg, i algun altre suport més com el de Més País. En qualsevol cas, la majoria és àmplia.
El projecte de pressupostos generals de l’Estat, tret d’algunes modificacions introduïdes pel PNB, respon als criteris majoritaris de formacions polítiques d’esquerra, amb un marcat suport econòmic als sectors més vulnerables de la societat i amb un augment de la despesa pública clarament expansiu. Però paradoxalment, en aquesta ocasió, coincideix també amb les recomanacions generals del Fons Monetari Internacional (FMI), de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i de la Comissió Europea per fer front a la dura situació econòmica i social provocada per la pandèmia i, també, per impulsar el consum i les inversions, tant públiques com privades, que permetin sortir de la recessió el 2021.
En aquest sentit són uns pressupostos que, tret de la lleugera pujada d’impostos a les grans empreses i a les rendes més altes, els podria haver subscrit fins i tot la principal força de l’oposició, el Partit Popular, que amb el seu rebuig ha quedat clarament despenjat d’una oportunitat històrica per ajudar a sortir de la crisi econòmica i social.
El millor servei al país que pot fer a partir d’ara el partit liderat per Pablo Casado és dur a terme una intensa fiscalització de la despesa pública prevista en els pressupostos, per tal de controlar que es fan servir de manera correcta i eficient, ja que cal mobilitzar molts diners en poc temps i això sempre comporta un alt risc d’errors i malbarataments. De la bona gestió de la despesa pública depèn l’èxit dels comptes públics del 2021, que inclouen també 27.000 milions d’euros d’inversions procedents del Fons Europeu de Recuperació (Next Generation EU). Encara que l’aprovació d’aquest fons s’endarrereixi pel veto que presenten Hongria i Polònia, la Comissió Europea ja ha autoritzat que els estats membres s’endeutin a compte per activar les inversions previstes com més aviat millor.
El suport que el president Sánchez ha obtingut per als comptes públics del 2021 és clau per a l’economia