Oda a les New Jersey
La bona ventilació és essencial perquè la Covid no s’encomani. És per aquest motiu que, en aquesta desescalada, bars i restaurants poden obrir l’espai interior al 30%. Són llocs tancats, encara que alguns tinguin les portes de bat a bat. En canvi, si disposen de terrasses, poden obrir-les al 100%. Però aviat s’ha vist que alguns han optat per la vella tàctica que diu que feta la llei, feta la trampa. Els últims dies es detecten a Barcelona un munt de terrasses amb para-sols i tancaments totals, per tots quatre costats, com si fossin envelats. Suposo que és pel fred. Amb fred, a molta gent li fa cosa seure a les terrasses i els tancaments absoluts permeten no notar-lo gaire, i encara menys si hi posen una estufa alta, d’aquelles amb flames de gas xupiguais.
Però el conseller d’Interior, Miquel Sàmper (un home que arrossega la creu d’haver de suportar que molts tertulians li diguin Samper, com si fos un cognom agut), diu que ni parlar-ne. Que les terrasses han d’estar ventilades i, per tant, han de tenir com a mínim dos dels costats oberts. Si no els tenen, es consideren espai interior i,
Als restauradors no els agraden les barricades grogues que els ha posat l’Ajuntament
com qualsevol altre espai interior, l’aforament queda reduït al 30% i no s’hi pot fumar.
Amb la reobertura, molts establiments s’han retrobat amb les terrasses a la calçada, delimitades per barreres New Jersey, que l’Ajuntament va col·locar quan tothom es pensava que la pandèmia s’acabaria aviat. Però com que ara fins i tot Miguel Durán i Óscar Gorri veuen que la cosa va per llarg, han decidit deixar-les durant tot el 2021, i potser més enllà fins i tot. Passejo pel carrer i veig que se n’utilitzen poques. En part és pel fred abans esmentat, però també perquè als restauradors no els acaben d’agradar. I tenen raó. Aquestes barricades grogues són una monstruositat, una conseqüència més de l’estètica okupa en què s’emmiralla l’actual govern municipal.
El cas és que els restauradors volen decorar-les. A l’estiu, alguns hi van posar gespa artificial. D’altres, com que no poden alterar el groc de la cara externa de les barreres, n’han pintat la cara interna amb colors suposadament més amables i menys estridents. Però el resultat és igualment penós. Tant que, com que la situació ha de durar, el mateix Ajuntament es planteja ara redissenyar-les. “Redissenyarles”! Per l’amor de Déu Pare Omnipotent, no les toquin! No les redissenyin, que encara serà pitjor! Aberrants com són, resulten ideals per a aquesta Barcelona que cada cop sembla menys una ciutat i més un enorme poblat en procés d’enderrocament.