El monòlit era per a les cabres
Les xarxes s’han tornat boges amb el monòlit. Ja ho deuen haver llegit: una patrulla aèria que comptava ovelles i no per dormir es va trobar amb un monòlit en ple desert de Utah. Utah, pronunciat a la catalana, Iuuuutaaaa, gairebé sona a ensurt, com a mínim a interjecció exclamativa per assenyalar sorpresa, la que es devien emportar les cabres quan l’artefacte va aparèixer entre l’escassíssima brossa on buscaven el seu modest aliment.
El xai fugitiu, Ovis canadensis, xai de les Rocalloses o mufló de les muntanyes és un artiodàctil amb molta mili, ja que va arribar a Amèrica travessant l’estret de Boering fa milers d’anys. Les banyes, les del mascle, poden pesar fins a 14 quilos i fer més d’un metre, raó per la qual en anglès, idioma pràctic com no n’hi ha d’altre, és conegut com a bighorn sheep. Diem que les banyes feien un metre abans de trobar-se el monòlit. I si els agafa la dèria de créixer? S’està parlant molt de si els guàrdies de l’avioneta havien experimentat algun efecte després de la trobada, com els nostres avantpassats segons Stanley Kubrick, però i si ara el monòlit no va dirigit a nosaltres, sinó a les cabres?
És una hipòtesi que jo no descartaria de cap de les maneres. A 2001, una odissea de l’espai, es planteja que les mones es van convertir en humans gràcies als àliens, que van deixar un bloc de pedra perquè evolucionéssim. Potser les eminències de l’espai no es van plantejar que el que faríem quan ens convertíssim en éssers suposadament pensants seria clavar-nos garrotades i que acabaríem com hem acabat.
Potser després de deixar aquí el monòlit que ens havia de transformar com una vareta màgica van marxar, els extraterrestres, per deixar que ens les apanyéssim solets, i ara, fent inventari, algun d’ells ha recordat l’artefacte que van deixar en un planeta d’aparença formidable i els va agafar per tornar, per trobar-se que amb la vareta en lloc de carrossa ens havíem convertit en carbassa.
Potser volen esmenar el seu error, perquè a hores
I si els aliens es dirigeixen ara a les cabres, després del seu fracàs amb els humans?
d’ara ja es deuen haver adonat que de totes les espècies de què disposaven per fer el canvi cognitiu van triar l’equivocada, una cosa així com a la pel·lícula El jove Frankenstein, quan l’ajudant del doctor Frontonskin s’emporta un cervell en formol amb l’etiqueta d’“a-normal”. Segurament les cabres ho farien molt més bé amb els superpoders, es limitarien a acoblar-se amb menys suors, a menjar herba més fresca i a comptar humans per agafar el son.