Els graus no garanteixen prou coneixement d’anglès
Un 30% dels llicenciats en humanitats no treballen en qualitat d’universitaris
Tres anys després de deixar els estudis, els universitaris valoren amb un notable la formació rebuda a la universitat, però suspenen clarament en un aspecte: la formació que van rebre d’anglès. Encara avui s’arrossega la falta de competències en llengües estrangeres des de l’escola fins a la universitat. Així, els professionals consideren que el nivell adquirit és insuficient per als requisits de la feina que han de dur a terme. Aquest és un dels resultats de l’Enquesta d’inserció laboral 2020 elaborada per l’AQU durant el primer trimestre i presentada ahir pel seu director, Martí Casadesús. Hi van respondre 26.241 persones.
Així, els professionals que van acabar els estudis de grau el curs 2015-2016, dels quals 9 de cada 10 treballen, consideren que tenen un nivell d’anglès de 3,9, quan creuen que necessitarien un 5,7. En màster, d’una escala de 0 a 10, els enquestats responen que tenen un domini de 3, quan la feina exigeix un 4,5.
Amb tot, en general els universitaris estan molt satisfets amb la majoria de competències adquirides en el seu pas per la universitat, incloent-hi les pràctiques, que en anys passats acostumaven a suspendre. De fet, tres de cada quatre repetirien el grau que va fer.
Altres àrees que cal millorar per part de la universitat reflectides en aquesta enquesta són el lideratge, la informàtica i la presa de decisions. En canvi, puntuen per sobre del necessari la formació teòrica.
Aquest estudi torna a remarcar que els universitaris parteixen d’una situació més avantatjosa respecte als seus congèneres. Com més formació, més ocupació, menys atur, més bones feines i de més qualitat. Així, un 90% de mitjana estan ocupats, un 75% tenen funcions de la seva titulació (en humanitats, un 58%), més de la meitat tenen contracte indefinit i guanyen més de 2.000 euros bruts al mes.
El grau de correlació entre els estudis i les funcions que fan a la feina varien en funció de l’àmbit de coneixement. Un 85% dels sanitaris treballen en allò que ha estudiat i un 16% tenen llocs de treball de categoria d’universitari. En canvi, un 46% dels que van estudiar humanitats no estan ocupats en la sortida laboral esperada, i un 30% ni tan sols treballen en qualitat d’universitaris.
Un 92% dels que van fer un màstida ter treballen i un 62% en funcions específiques per a la seva titulació, una dada que ha augmentat 10 punts des del 2014. Tanmateix, sorprèn la baixa relació entre uns estudis específics i la feina que ocupen. Per exemple, que un 45% dels que van estudiar un màster en infermeria i salut no estiguin treballant en aquesta especialitat.
Malgrat la satisfacció general de la formació rebuda, hi ha un 27% que no repetirien perquè o bé els ha resultat frustrant no trobar una sorlaboral conforme a la seva professió o troben inadequat el disseny de la carrera. Entre els més crítics, els que es van titular en enginyeria de construcció, turisme, filologia estrangera i esport i nutrició.
El secretari d’Universitats, Xavier Grau, que va participar en el debat posterior a la presentació de l’estudi, va subratllar la millora de la qualitat els últims anys (millors que edicions anteriors) i la reducció de l’abandonament. No obstant això, va destacar la necessitat de redefinir el sistema universitari i especialitzar campus amb vocació investigadora i d’altres amb caràcter docent, com es planteja en altres països.
Es torna a constatar que com més formació, més ocupació, menys atur, més bones feines, de més qualitat i més sou
El secretari d’Universitats advoca per especialitzar els campus per la docència o investigació
L’enquesta es va elaborar durant el primer trimestre del 2020, abans de la crisi sanitària i econòmica provocada per la pandèmia. En aquest sentit, l’estudi elabora les dades recollides per Indescat i projecta l’impacte laboral negatiu del grup enquestat. L’afiliació a la Seguretat Social baixa de mitjana un 2,4%, d’un 75,4%, el març del 2020, a un 73% a l’octubre, i la caiguda és més aguda en feines de ciències socials (2,8%). “Si algú ha de perdre la feina”, va indicar Joan Corominas, president del Consell Social de la UB, “no seran aquests graduats”, que estan més preparats que els de formacions inferiors o els de la seva mateixa titulació de més edat.
Entre els que van estudiar un m+aster, entre 6 i 7 de cada 10 expressen que han millorat la retribució, la categoria laboral o que han canviat a una feina millor. El màster s’ha tornat imprescindible per progressar, segons la investigadora social de la UAB Helena Troyano, i com que és més car i no disposa d’ajuts econòmics com els graus, cal actuar per no augmentar les fractures socials.