Cesc Gay: “Em fascina tant ressentiment i gelosia en les relacions entre germans”
El creador estrena al festival Temporada Alta ‘53 diumenges’, que anirà al Romea
Cesc Gay torna al teatre. El director de pel·lícules com Truman, Krámpack i A la ciutat va triomfar fa cinc anys amb la primera obra teatral, la comèdia Els veïns de dalt. Es tracta d’una divertida mirada al món de la parella plena de diàlegs frescos i irònics que va aconseguir 90.000 espectadors amb la versió que va muntar a Barcelona i 150.000 més amb la que va dirigir després a Madrid. I ara que justament acaba d’estrenar al cinema la versió per a la pantalla gran d’Els veïns de dalt, titulada Sentimental, avui presenta al festival Temporada Alta de Girona el seu segon muntatge teatral, 53 diumenges, que també es veurà al teatre Romea de Barcelona a partir del 3 de desembre. Gay torna a la comèdia però ara posant el focus dins l’estructura familiar: “Em fascina la quantitat de ressentiment, enveja, retrets, gelosia i malentesos que poden acollir les relacions entre germans”, resumeix.
A l’obra, en què torna a comptar amb Pere Arquillué i Àgata Roca –als quals s’afegeix Marta Marco i Lluís Villanueva–, tres germans han quedat per sopar i parlar del seu pare. Un home gran que alguns creuen que no pot continuar vivint sol. Es perd, s’oblida de les coses i, sobretot, ha començat a ensenyar el penis a la veïna. El problema és que les trobades entre aquests germans són una bomba de rellotgeria en què qualsevol paraula de més o fins i tot una vocal més accentuada del que toca provoquen una explosió.
Gay, que es troba amb dues estrenes en plena pandèmia, assenyala que “un conflicte entre germans sempre té molta gràcia i és un tema interessant sobre el qual es pot escriure, perquè és un conflicte que ve de molt antic, neix i s’enquista a les persones durant la infantesa, quan no ets conscient, i en canvi en els conflictes de parella ets adult i conscient. De petit s’estableixen papers, ets el gran, el petit, el noi, la noia, i s’arrosseguen tota la vida. I normalment si la cosa no és gaire dramàtica a les famílies s’intenta mantenir el tipus i no t’acabes de barallar. Aguantes les formes i ho tractes des d’un lloc interessant, amb ironia”. Dit això aclareix, per si de cas, que amb els seus dos germans hi té “una relació fantàstica; l’obra no està gens inspirada en mi, però sí que he vist moltes relacions conflictives”.
Potser per tot plegat afirma que “ha sortit una obra molt divertida”. “Els veïns era més dura, hi havia amargor en el retrat de la parella, sobretot a la pel·lícula. Entre les parelles de vegades hi ha molta crueltat. Entre els germans és més frívol, lleuger, malgrat els conflictes que hi puguin haver”, raona. I explica que els tres germans són un actor a qui no li han anat gaire bé les coses (Arquillué), una professora universitària (Marco) i un home (Villanueva) casat amb una dona rica que es passa el dia jugant a golf . 53 diumenges, títol d’una novel·la que apareix a l’obra, està escrita, diu Gay, “perquè quan s’acabi pensis en l’absurd de les discussions, sobretot en família. Com són de ridícules i la necessitat que té la gent de discutir”.
Sobre el seu creixent interès pel teatre explica que ja li havien proposat més d’una vegada dirigir algun text i no s’hi havia atrevit, però sí amb una obra escrita per ell mateix. “Amb Els veïns va anar molt bé, i passa una cosa curiosa: que la comèdia que escric per al teatre no em val per al cinema, té una estructura que no sé portar a la pantalla. Al teatre s’allibera alguna cosa. Al cinema el valor de la seqüència és molt important, l’estructura és més complexa, hi ha les el·lipsis internes. Al teatre vas més directe a la situació, et pots recrear amb el valor del diàleg. En cinema manipules molt, actors inclosos; controles molt més tot el procés. En canvi el teatre és dels actors, els pots portar, dirigir, però són ells els que estan sobre l’escenari”, conclou.
“Els conflictes entre germans m’atreuen, venen de lluny, de la infantesa, quan encara no ets conscient”