Quina escriptora i il·lustradora va enviar Roald Dahl a pastar fang?

Tothom ha somiat alguna vegada conèixer el seu ídol. També les persones més famoses. Roald Dahl, per exemple, des que va tenir ús de raó va fantasiejar amb trobar-se amb l’escriptora i il·lustradora Beatrix Potter. Un somni que va complir ben aviat, a l’edat de sis anys, però cal dir que no va ser com esperava.

A casa de l’autor de Charlie i la fàbrica de xocolata no hi faltava un llibre de l’autora de South Kensington. La seva mare els hi llegia des de molt petit i, amb el temps, era el mateix Roald el que triava els seus títols de la biblioteca familiar. El seu afany per saber més sobre la creadora de tan alegres històries era tal que un bon dia va convèncer la seva mare perquè anessin a conèixer-la en persona. Després de molt indagar, mare i fill van saber el parador de la prestigiosa escriptora i es van presentar a la seva granja. Potter, a la qual no li van agradar mai les sorpreses, va preguntar al petit Roald què volia, a la qual cosa va respondre amb entusiasme: “Vinc a veure Beatrix Potter”. “Molt bé –li va etzibar ella–: ja l’has vista. Ara, toca el dos”. El nen, que no esperava una resposta d’aquell tipus, havia idealitzat Potter. Estava convençut que es trobaria una dona tendra i propera i va topar amb el seu fort caràcter. Malgrat això, la va continuar admirant i va continuar tenint-la com a model a seguir. Tant és així que, anys més tard, s’acabaria convertint ell en un prestigiós escriptor. No és que la creadora de Peter Rabbit fos una persona desagradable però, els que la coneixien, sabien bé que no tenia do de gents, probablement perquè des de petita es va acostumar a estar sola. Juntament amb el seu germà, va ser educada a casa per un professor particular, i no va compartir mai classe amb més nens de la seva edat. Això la va convertir en una persona amb una vida interior fascinant, que amb tan sols vuit anys omplia quaderns amb dibuixos sobre els animals que se li permetia tenir a casa -entre els quals hi havia conills, ratolins i ànecs, com als seus llibres–, així com la flora i natura que trobava al seu pas.