El Madrid sotmet l’Inter
Els blancs s’imposen a Milà i encarrilen la classificació sense Ramos ni Benzema
El Madrid, tal com va fer al Camp Nou, va treure la millor versió al Giusepp Meazza, i amb una victòria clara contra l’Inter va deixar encarrilada la classificació per als vuitens de final, tot i que encara necessita guanyar un dels dos partits que li queden per certificar el passi. Aquest cop l’absència de Sergio Ramos no va ser letal per als blancs. Tampoc no hi era Benzema, però el Madrid es va sobreposar a les baixes amb un partit solidari, en què el joc col·lectiu va desarborar un Inter força pitjor que a Valdebebas tot i disposar de Lukaku, el seu golejador de referència.
L’aposta de Zidane per deixar Casemiro a la banqueta va ser un encert. Amb el brasiler gairebé sense entrenaments, Zidane va optar per utilitzar Kroos com a mitjà de contenció. L’alemany va actuar com a tercer central quan el partit ho va requerir, i Lukaku no va ensumar pilota en cap moment.
Tampoc Lautaro Martínez, tan actiu al Di Stéfano, no va tenir una bona nit. De fet, ho va fer tan malament que en el descans es va quedar al vestidor. Però sens dubte la clau negativa per a l’Inter va ser l’expulsió d’Arturo Vidal, un jugador que sempre va passat de revolucions, a la mitja hora de joc. Llavors el Madrid dominava clarament el partit i el marcador gràcies a un penal de Barella a Nacho al minut 6 que va transformar Hazard. És el seu primer gol en competicions europees des del que va marcar a la final de l’Europa League amb el Chelsea el 15 de maig del 2019.
La polèmica va arribar a l’àrea blanca. Vidal va protestar iradament contra una entrada de Varane en què el francès va tocar pilota i el xilè va acabar a terra. Vidal va demanar penal i es va encarar amb l’àrbitre anglès, Taylor, que li va treure la groga, cosa que va fer enfurismar encara més el xilè, que li va continuar protestant amb crits a la cara. Taylor se’n va atipar i li va ensenyar la segona groga i la vermella, i el va expulsar entre la indignació i la desesperació de la resta de jugadors interistes i de Conte a la banda. Arturo Vidal ja se les havia tingut amb el Madrid quan militava al Bayern, i una mica menys al Barça.
Quedava un quart d’hora per al descans i tot semblava favorable als blancs. El Madrid va dominar si pot ser encara amb més claredat, però no va aconseguir portar un veritable perill a l’àrea de Handanovic, que no va haver d’intervenir pas gaire.
La segona part va començar amb canvis a l’Inter. Conte va treure Lautaro i el defensa Bastoni, i va posar en acció Perisic i D’Ambrosio. El partit es va reiniciar amb un Inter aguerrit i valent, conscient que quedaria fora del torneig de mala manera. El Madrid es va mostrar contemplatiu. Va voler portar a col·lació un futbol control, però la nit s’havia posat per a guerrers, no pas per a estilistes.
Així ho va entendre Zidane al minut 58, i en un córner va treure del camp Odegaard i va fer entrar en el seu lloc Casemiro, i Mariano, que s’havia fet un tip de córrer, va ser substituït per Rodrygo. Va ser oli en un llum. Gairebé de seguida Kroos va passar una pilota a Lucas Vázquez, i aquest va centrar a l’àrea per a Rodrygo, que la va endollar per l’escaire. Ja havia estat el salvador del Madrid contra els italians a Valdebebas, autor del 3-2 quan el partit semblava més a prop de la victòria de l’Inter.
Rodrygo Goes té un idil·li declarat amb la Champions. Dels nou gols que ha marcat de blanc, sis han estat en aquesta competició.
El 0-2 va deixar el partit ja definitivament de cara per al Madrid, que es va començar a agradar, amb molt de toc de pilota i pressió avançada contra un Inter a qui ja li pesava el fet de jugar amb un home menys i portava el neguit que dona anar dos gols per sota.
Quan faltaven dotze minuts per al final va entrar Vinícius per Hazard. Zidane buscava més velocitat i el desbordament que dona el brasiler. El Madrid estrenyia i rondava l’àrea de Handanovic. En una contra, Perisic va tenir la millor ocasió dels locals, però Courtois la va avortar amb la millor aturada de la nit. Ja no hi va haver més ensurts per al Madrid, que va controlar tranquil fins al final. Si el Madrid va arribar a Milà amb l’ànim encongit, va sortir del Meazza eufòric. Zidane ho ha tornat a fer. I ja no és el primer cop.