La magnitud del que estem vivint

Guillem López-Casasnovas Catedràtic d’Economia de la UPF

Voldria aixecar acta i posar números a la crisi que estem vivint provocada per la Covid-19. Aproximar el valor del que hem perdut, més enllà del que ja saben en termes de renda i ocupació, de l’atur comptat i del que amaguen els ERTO. Els costos ja assumits i els que ens esperen. El llast dels danys col·laterals dels estralls i dels dubtes que deixa la pandèmia en aquesta nova interfície entre l’economia i la salut, feta de confinaments i desconfinaments. Un estudi recent pels Estats Units de Larry Summers i David Cutler l’ha xifrat en l’equivalent al 90% del PIB de tot un any. Al nostre país, addicionalment, és notori que la governança institucional ha quedat tocada. Els professionals, ara empoderats, s’hauran de resituar. També els experts en salut pública i des d’un qüestionament general del paper dels mitjans de comunicació. I de la necessitat de canvis en la gestió pública i de la política econòmica.

Hom pot qüestionar l’oportunitat de l’exercici. En el moment inicial d’incertesa no tenia lògica qüestionar que la salut era primer i així ho vaig defensar. Alguns diuen però ja ara que, conegut el mecanisme de transmissió del virus, les transaccions són possibles. Contra aquesta temptació quantitativista vull mostrar la debilitat de l’argument amb les seves pròpies armes, per no abandonar l’objectiu amb lleugeresa, a risc que el soroll dels detalls (“la vida no té preu”, “tota mena de vida és valuosa”) no malmeti el missatge, que vol oferir una primera estimació de la tragèdia que estem vivint.

La Covid ens deixa a Espanya fins al moment 40.000 morts i escaig. Diferents càlculs efectuats des del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES/

UPF) amb investigadors del Max Planck computen per la primera onada, que va deixar prop de 29.000 morts, els següents resultats. Per cada difunt hem així calculat, amb les dades reals disponibles, uns 11 anys de vida perduts en termes mitjans: 310.000 anys (de vida prematurament perduts): 4 vegades les d’una grip normal; 3,5 vegades les morts per accidents de tràfic d’un any. Si hi afegim l’excés de mortalitat no atribuït a la Covid, els costos en anys de vida perduts podrien doblar-se. Atesa la mortalitat de la segona onada en curs, aquestes xifres molt probablement empitjoraran de manera significativa.

Si valorem a dates més properes aquests anys de vida perduts amb l’equivalent de la primera onada (resultarien uns 700.000 anys de vida perduts), computats a 30.000 euros l’AVAC (any de vida ajustada per la qualitat en l’argot de la priorització sanitària), donaria un valor de 21.000 milions d’euros, més òbviament el valor de la mort com a pèrdua irreparable, i aquí no comptada. Si optéssim per valorar la mort directament segons l’anomenat valor estadístic de la vida, d’acord amb els càlculs fets per a Espanya de 2 milions d’euros (menys d’una quinta part de la vida estadística dels americans!), suposaria per les defuncions indicades unes pèrdues de valor de 104.000 milions d’euros.

Aproximats els costos de la pandèmia (no les pèrdues per morts, sinó per les evitades) hauríem de comptar els costos sanitaris directes (EPI, rastrejadors, tests, tractaments hospitalaris, visites d’atenció primària, efectes sobre la salut mental, i també els danys col·laterals provocats en els pacients no tractats o infradiagnosticats…), més els costos no sanitaris directes (a escoles, residències…) i als quals caldria afegir els costos globals (pèrdua de productivitat, 15% de PIB destruït, les morts prematures esmentades). L’equivalent a la xifra dels EUA aquí no la coneixem. Sabem, això sí, els costos fiscals (més despeses, menys ingressos), reflectits en un increment addicional del dèficit, per un import d’uns 50.000 milions aproximadament. Les morts projectades a l’estudi ja esmentat, entorn de 450.000 defuncions addicionals, s’hagueren produït en absència d’intervenció sanitària, computables com a beneficis així de la intervenció. Aquestes xifres, tant astronòmiques com incertes, multiplicades pels paràmetres anteriors donen la magnitud, en positiu, del valor de les actuacions fetes.

Les defuncions per la Covid-19 a Espanya suposen unes pèrdues de valor de 104.000 milions d’euros