EL NADAL ARRENCA A MITJA LLUM
El balanç d’aquesta campanya comercial determinarà quantes botigues acaben tancant al gener
Barcelona va encendre ahir al vespre els llums de Nadal menys al passeig de Gràcia, on els comerciants ho faran avui en protesta per la negativa municipal a una pista de gel.
La veritat és que els experts en el tema van quedar una mica decebuts després de la cerimònia de l’encesa de llums de Nadal celebrada ahir. Sí, també hi ha experts en llums nadalencs, ciutadans que recorden quins ornaments lluïa cada carrer fa un any, gent que es fixa en com els diferents eixos comercials es passen els mateixos ornaments un Nadal i un altre, persones que esperaven d’allò més esperançades que aquest any fos de debò el del punt d’inflexió de Barcelona, el cridat a dir adeu a tant de Nadal trist, fosc i últimament a sobre acomplexat.
“Almenys ens deslliurem del ‘Fum fum fum’ de la Gran Via, que no estava malament, tenia la seva gràcia, però després de set o vuit anys ja cansava...”, van dir els ciutadans experts. “A més, jo diria que els de la Gran Via són realment nous, que no els havien penjat en altres carrers altres anys”. “Els de l’avinguda Paral·lel també són nous”. “I els de la plaça Catalunya per fi il·luminen de debò la plaça Catalunya!”.
Efectivament. Aquests tres muntatges han estat dissenys de Ximénez, una empresa especialitzada oriünda d’un petit poble de Còrdova, un referent planetari del sector de la il·luminació de Nadal. “I els nous arcs del carrer Pelai també estan molt bé, que les estrelles dels dos anys anteriors eren molt tristoies”. “Jo crec que il·luminar les façanes dels mercats municipals és una gran idea”. “Però hi ha moltes repeticions i molt moviment de dissenys vells”. “Doncs sí, què me’n dius, d’Aragó, per Déu? Aragó ja avorreix fins i tot les ovelles!”. “El mateix que la Rambla, un altre any igual!”. “Sí, bé, la veritat és que al final tot queda una mica ni fred ni calor”. “Millor, sí... però la mateixa cançó de sempre”. “Ja, ja deien que fins l’any que ve...”. “I el passeig de Gràcia per què està apagat?”. “És una protesta dels comerciants. Els encendran un dia més tard”.
La pandèmia va frustrar la voluntat de redempció nadalenca del govern de l’alcaldessa Ada Colau. Malgrat que les principals associacions de comerciants de la ciutat i els regidors socialistes de l’executiu municipal van començar a treballar la posada en marxa d’una nova era de llum i de color així que els Reis d’Orient van tornar a casa fa gairebé un any, malgrat que la despesa municipal es va incrementar un 65% i el nombre de quilòmetres il·luminats va arribar a 100, encara no ha tingut lloc aquest concurs internacional de grans idees cridat a renovar tota l’ornamentació urbana d’aquestes festes de Barcelona, a plantejar una il·luminació molt més homogènia, amb certa solució de continuïtat, amb un sentit i una intenció artística compartida. Lamentablement, el
MÉS DE 100 KM DE CARRERS La plaça Catalunya debuta i Balmes torna després de molt de temps
DISSENYS D’AVANTGUARDA Una empresa líder mundial del sector guarneix enguany la Gran Via
nou Nadal, el més alegre i brillant, es va diluir precisament quan feia més falta.
Aquesta campanya comercial determinarà la punta d’una altra onada, la de les botigues que tancaran les portes de manera definitiva poc després de Nadal. No seran poques. Molts comerciants s’estan encomanant a aquestes festes sense més arguments que la seva pròpia fe, amb l’horitzó ple de punts negres, esperant un miracle propi de Que bonic que és viure. D’altres ja han pres la dura decisió. No pocs pretenen aprofitar aquestes festes per vendre el gènere al millor preu possible abans de començar una altra vida. Les coses els haurien d’anar molt bé perquè canviïn d’opinió. La milla de plom del
Gòtic pot sumar molts més tancaments.
Per això l’executiu de Colau es va saltar la seva tendència descentralitzadora dels últims anys i ahir va muntar la cerimònia d’encesa de llums nadalencs a la plaça Comercial, al cor del Born. En aquesta tessitura ens tornem a plantejar la vella pregunta de si de debò els llums de Nadal serveixen per a alguna cosa. Home –respondrà fins i tot el comerciant més escèptic–, ajudar no ho sé, però perjudicar segur que no. L’espectacle d’ahir va ser un gest de complicitat als comerciants més afectats per la pandèmia, els del cenperat tre de la ciutat. Ben aviat aquest gest es veurà acompanyat d’altres iniciatives més concretes i incisives, com ara una campanya promocional destinada a animar els barcelonins a tornar-se a acostar als barris més antics durant aquestes festes. I això de gest de complicitat no és despectiu. És que tan sols van poder contemplar el muntatge dirigit per la coreògrafa Sol Picó al voltant de 400 persones. Les multituds registrades tal dia com avui fa un any al barri de Sant Andreu ara semblen molt llunyanes, oníriques i irreals.
Almenys les criatures s’ho van passar bé. La proposta de Picó va ser molt barcelonina. És a dir: arriscada, molt ben executada, a estones estranya i tota l’estona crípticament nadalenca. En realitat va pivotar principalment sobre les misèries del confinament, sobre les seves angoixes més quotidianes i casolanes. El cert, però, és que el seu ritme va enlluernar i va enganxar el públic i el va portar a una taula familiar, a un retrobament molt casolà ple d’esperança. I què hi ha més nadalenc que el retrobament a la llar. “A mi el que més m’ha agradat és l’àngel”. “I a mi els regals”. “Tot molt bonic, molt divertit”. I els pares afegint que malgrat tot no podem oblidar que aviat arribarà el Nadal.
Malgrat tot. Perquè no podem negar que la ciutat és esquerpa i la gent tensa. La situació és molt delicada. Tot suma (o resta). Ahir els comerciants del passeig de Gràcia no van encendre els llums. Ho faran avui, aquesta tarda. Es tracta d’una manera de protestar contra les maneres de l’Ajuntament. Se senten maltractats pels comuns. El detonant va ser la negativa del districte de Gràcia a permetre’ls muntar una pista de gel sintètic d’uns 200 metres quadrats als jardins situats per sobre de la Diagonal. “El problema és que feia un mes que esperàvem la resposta de l’Ajuntament, i ara ens diuen que el districte és molt dens”, va lamentar ahir Luis Sans, president de l’Associació Passeig de Gràcia. A més a més, plou sobre mullat. “Estem una mica cansats del tracte que ens dona d’aquest Ajuntament
–va prosseguir Sans, molt molest–. Com és possible que davant la campanya de Nadal més transcendental dels últims temps es posin a suprimir carrils de circulació a les principals vies d’entrada a la ciutat? Que no saben que aquest any depenem més que mai dels visitants de l’àrea metropolitana? No es podien haver esque passessin les festes per restringir el trànsit d’Aragó i la Diagonal? I a sobre comencen les obres del col·lector de la Diagonal. En aquesta ciutat l’Ajuntament sempre havia tingut la deferència de deixar les obres per després de les festes... No entenem aquesta actitud, i per això protestem d’una manera simbòlica”.